Le rêve

Un relat de: Entremons
Gestada en matriu de formol,
sura ingràvida entre glopades d’oblit,
en una sort de set eterna.
No té mans, no duu pell,
mòrula ignorant de cèl·lules mare
i ulls de vidre opac
que filen miratges salats
trenats en la boira.

Sense principi, sense final
tot comença i acaba allà.
Una presó de parpelles de sorra,
un elm i una pedra preciosa
dilaten el temps fins a fer-lo inservible.
L’arquetip es replica en el blau
i tot resta desesperadament immòbil.
No hi ha Ítaca on retornar.

Comentaris

  • Quin espantós somni[Ofensiu]
    allan lee | 11-10-2012

    que potser somia la mòrula aturada en qualque estat de divisió. Aquest és el malson que tenen els que es troben a les mans forces que no saben governar. Una mica com som tots.
    Magnífic poema ple d'imatges colpidores i enlluernants.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Entremons

Entremons

16 Relats

52 Comentaris

14357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em dic Estefania. Tinc un estol d’ocells a les golfes i ànima de tastaolletes.
Melòmana, dromòmana, eleuteròmana i un poc dipsòmana, escric a batezgades, tan sols per desentumir les plomes.


lucyinthejunesky@gmail.com