Le rêve

Gestada en matriu de formol,
sura ingràvida entre glopades d’oblit,
en una sort de set eterna.
No té mans, no duu pell,
mòrula ignorant de cèl·lules mare
i ulls de vidre opac
que filen miratges salats
trenats en la boira.

Sense principi, sense final
tot comença i acaba allà.
Una presó de parpelles de sorra,
un elm i una pedra preciosa
dilaten el temps fins a fer-lo inservible.
L’arquetip es replica en el blau
i tot resta desesperadament immòbil.
No hi ha Ítaca on retornar.