La mar de tòtils

Un relat de: Entremons
Per a ella el silenci era un mar de tòtils. Cada nit, aquella remor digital bressolava el seu son nit endins fins que un somni rugós l’assetjava.

Feia tres anys que vivia atrapada en el temps. Revivia primaveres airoses, renaixent com un flamant fènix amb els primers rajos de sol càlid. Assaboria incrèdula estius dolços i vibrants, plens de tactes de sal i un fragmentat i difús infinit al davant. La proximitat de la tardor crepitant la tornava trèmula, esporuguida, cada volta amb més fred als ossos. I així arribava un nou hivern soterrant que la deixava paralitzada un cop més sota el glaç. La seva soledat perenne onejava entre la falsedat crèdula de la seva presència i l’absència reincident del seu cos i de tot el que l’envoltava. Arraulida en un ofec a la mar dels tòtils, enduta per la inèrcia de corrents antigues, lluitava per alçar el cap i enlairar-se amb una glopada d’aire fresc, però sempre restava aigua als pulmons, humitejant tot l’oxigen.

Aquell nou maig però, havia dut quelcom diferent que trencava el cíclic silenci metàl•lic del somni. Cada nit, un rossinyol s’erigia esplèndid i autònom enmig de la fosca, engolint aquella mar de fons de tòtils, tòtils. A través del cant reincident de l'au de veu clara va anar retrobant el tacte ancià de les seves entranyes. El rossinyol de la nit de maig cantava per a ella despertant la memòria perduda de la seva pròpia veu.

Va ser llavors, amb la cançó dolça gravada al pit, quan va saber tot el que de moment li calia.

S’alçà i començà a respirar.


Comentaris

  • Prosa exquisida[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-06-2012

    He llegit alguns dels reus relats i m'han semblat d'una prosa poètica exquisida. Fas servir un llenguatge ric, elegant, i les teves paraules ens duen miissatges profunds, que a mi personalment em costen de copsar a la primera lectura. Em cal una segona, que és quan aconsegueixo assaborir l'essència que desprenen. Ha estat un vertader plaer llegir-.te.
    Gràcies per la teva visita i el comentari al meu poema.
    Una abraçada

  • Rossinyol triomfant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-06-2012 | Valoració: 10

    El gran rossinyol torna a triomfar! El seu cant torna bojos a qui l'escolta, tant, que pot despertar al més adormit, fer-lo respirar i renéixer de tots els malsons possibles. Ostres Lucia, aquest breu relat és ple d'una prosa poètica colpidora i molt profunda. Descrius uns estats d'ànim i una filosofia de vida, volguda o no, amb una bellesa exquisida. Que m'ha encantat, vaja! El temps continua endavant i , ara mateix, sento ocells cantar; no els conec gaire, però alegren. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Entremons

Entremons

16 Relats

52 Comentaris

14357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em dic Estefania. Tinc un estol d’ocells a les golfes i ànima de tastaolletes.
Melòmana, dromòmana, eleuteròmana i un poc dipsòmana, escric a batezgades, tan sols per desentumir les plomes.


lucyinthejunesky@gmail.com