Novembres d'orient

Estàs sent per mi tota una descoberta. Preciós poema de tardor ple de colors, d'olors i de sensacions.

jeuen al terra.

Quina desesperació, i alhora, quina quietud tan gran! De lluny, se senten aquestes ales, com encara remouen l'aire al seu darrer vol.

Em sento remoguda també per dins. I em trec el barret

a

Confesso que he necessitat llegir-lo en vers per copsar la totalitat de la bellesa i el missatge que, present ja en la prosa poètica inicial, s’ha palesat amb evidència davant els meus ulls, potser poc acostumats a la poesia en prosa. No puc afegir res més a les paraules del Raül, amb les que combrego al cent per cent.
Moltes felicitats.

Preciós.

D’ençà del teu poema, he rebuscat imatges de les tardors orientals, Japó, Xina, Corea... Totes, absolutament totes, s’inclouen en el teu plany d’ocre i foc magenta. No vas ser tu que vas evocar records i vivències personals d’una tardor així?

Però, tu no en tens prou amb les consideracions estrictament cromàtiques, el teu discurs va més enllà, com si es tractés d’una declaració de filosofia zen. Ens descrius plàsticament el lleu crepitar de les fulles per introduir-nos en la nostàlgia inconscient d’allò que encara no és, i d’allò que mai no serà. I segueixes jugant amb les paradoxes, morir per viure, branques i arrels, la nuesa que allibera perquè la vida no s’adormi / i la mort tan sols ho sigui en aparença.

Efectivament, la tardor és tot això, premonitori d’un nou estatus exuberant i brillant.
Has sabut atorgar a l’estació madura el seu rol reflexiu, de meditació i prudència.

Et felicito pels retocs oportuns i de gran qualitat amb què has enriquit aquest magnífic poema.

Raül

He llegit el teu poema. M'agrada i sobretot les darreres línies.
"perquè la vida no s’adormi
i la mort tan sols ho sigui en aparença,
transformant-se en llit de tota vida plena."
M'estimula molt una vida plena. Enhorabona !!!

..poema, xicona, sí que reflexa tot allò que cal reflectir de la tardor: per una part, l'espectacle de natura, a pinzellades; per l'altra, l'íntima reflexió personal d'aquest temps.
En resum, un bon poema!

Salut i rebolica!

PS. Jo em limite a escriure 'renglons curts'. Potser alguna vegada -uuuuiiiii!- faré 'poesia'

poema complet i preciós, Lucía

bona feina, et felicito

salutacions cordials des de mataró
joan

i formalment impecable.

Petons

El trobo boníssim. Engloba l'essència de la tardor, visual i no visual. I alguns versos són impactants.

Mena