La llibertat pareix un dol.

Un relat de: Olga Nuria
Si qualque dia vius a la foscor,
la meva llum no serà far per a tu,

no apunta cap al teu cor
perquè així ho vas demanar tu,

Ja no veus la meva flor
per això t'ho concedesc,

que sigui veritat, el meu dol
cada dia m'ho repetesc:

te deix, lliure per arribar,
on sigui que vulgui el teu cor ancorar

Potser en un altre port,
on hi hagi una llibertat major
encara que no sigui jo
Ens acompanyarà sempre el record.

La llibertat pareix un dol.

Comentaris

  • Potser..[Ofensiu]
    kefas | 18-12-2021


    .. perquè l’amor encega la mirada i el dolor la concentra, sempre m’han semblat més veritables els poemes de l’amarg desencís.

  • Correcció[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021

    el dol sentit

  • Amor i generositat[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021 | Valoració: 10

    Malgrat el dolmsentit i magníficament expressat! M'ha emocionat!
    Amb total cordialitat

  • Amor i enyor [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-12-2021 | Valoració: 10

    Un poema tan concís com contundent, on l’amor, l’enyor i la llibertat es barregen magnífica ment. Una forta abraçada i molt bon Nadal!
    Aleix