Diuen

Diuen que el primer amor mai s'oblida, potser és cert, o potser només és una afirmació perquè mai t'oblidi i em senti culpable la resta de la meva vida per no saber estimar-te. Ni tan sols sé que escriure per sentir-me millor, sabent que mai ho llegiràs, tot i així, no puc evitar sentir vergonya per no saber afrontar la situació, perquè amb intentar-ho no n'hi ha prou, no és suficient, no sóc suficient, i em temo que mai ho seré. No em preocupa no ser suficient per a tu, em fa mal no ser-ho per jo. Potser mai m'he enamorat, o potser si, no sé si el fet de replantejar-m'ho fa que no sigui veritat, que tot això no ho sigui, o per contra, m'ho replantegi tant que no pugui suportar-ho. No sé amb exactitud que se suposa que he de fer. No sé què esperar de mi i, el pitjor; no sé què esperar de tu.