Aquell assassinat

Agafa el revòlver de sobre de la taula, ella el mira sense saber amb exactitud quin serà el seu següent pas. Ajup el cap, s'adona que no té munició. Mira a la noia, no pot fer res, fica la mà a la butxaca dels texans trencats i desgastat a causa dels anys i s'adona que conserva una bala, una única bala, la treu amb cautela, la deixa al palmell de la seva mà, trontolla com un nen aprenent a caminar, aprenent a morir a poc a poc com a solució a una vida desarrelada i miserable. Fes lliscar delicadament la bala pel rovell dels seus dits, com si estigués embolicant una cigarreta, va pensar que el resultat seria el mateix. Col·locar la bala en l'arma i ho va tancar amb massa força per pensar que potser podia penedir-se; mirada fixa en ella, sense parpellejar, un sol objectiu, una sola víctima: un sol assassinat. Ha apuntat sense cap error al seu objectiu; i va morir. La noia havia romàs amb els ulls tancats fins ara, els va obrir i era allà, el cadàver d'aquell home.