De res societat...

Un relat de: Olga Nuria
Estic més perduda que abans, quan no sabia que fer. Ara ho sé, però aquesta societat malalta mai entendrà les necessitats d'un escriptor. Sí; un llapis, un paper i experiència. És l'únic que us demanem.

De res societat...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: