Cercador
Feminisme utòpic?
Un relat de: Olga Nuria- Compartir:
Senties que la teva opinió no valia. Que eres menys per ser qui eres, per ser com eres.
No donaves la talla; mai ho faries. No podies combatre contra ells, no perquè fossis dèbil, mai ho vas ser, sinó perquè eren massa, i mai ningú t'escoltaria. Aquest petit detall teu, nostre, que fa que et sentis inferior. El detall de no ser res mai.
Manipulada, cosificada i divulgada al seu gust, de la manera que ells prefereixin viuràs sempre.
El sentiment de no pertànyer al món, sentiment que es converteix en realitat quan ell t'ho deixa clar: la teva opinió no compta. Una realitat amb la qual hauràs de viure fins a l'últim dia de la teva vida. Però pots lluitar, potser no serveix de res, podries, fins i tot morir. Ni tan sols pots decidir el destí tràgic que t'espera. Però saps que si no ho fas tu per elles, no ho farà ningú més, no ho fas ni tan sols per tu, ho fas per a les que venen, perquè les dones del demà no hagin de viure amb por, por irracional a morir pels seus drets, por que tornin a sentir-se inferiors com et senties tu, asseguda davant d'ells.
On cerquen la igualtat de gènere, quan per una suposada superioritat, inferioritat al cap i la fi, milers de dones són assassinades en aquest país. Quins són els teus ideals? Lluitaràs per ells? O deixaràs el destí en mans d'una societat masclista? No és utòpic viure en el feminisme, hauria de ser una realitat tangible.
No pots desistir ara, et necessiten. Mai deixis de ser qui ets, i menys per algú que et digui que no pots ser-ho. T'has de sentir dona i lliure, sobretot lliure. Perquè si alguna cosa defineix millor la igualtat, és la llibertat de poder ser-ho. Estima't, i lluita perquè en un futur, les dones puguin estimar-se i et donin les gràcies per la teva força i lluita. No és un moviment sense sentit, el sentit l'hi donem nosaltres, eduquem en el feminisme i deixem d'utilitzar els rols de gènere.
Eduquem en la igualtat, eduquem persones.
No donaves la talla; mai ho faries. No podies combatre contra ells, no perquè fossis dèbil, mai ho vas ser, sinó perquè eren massa, i mai ningú t'escoltaria. Aquest petit detall teu, nostre, que fa que et sentis inferior. El detall de no ser res mai.
Manipulada, cosificada i divulgada al seu gust, de la manera que ells prefereixin viuràs sempre.
El sentiment de no pertànyer al món, sentiment que es converteix en realitat quan ell t'ho deixa clar: la teva opinió no compta. Una realitat amb la qual hauràs de viure fins a l'últim dia de la teva vida. Però pots lluitar, potser no serveix de res, podries, fins i tot morir. Ni tan sols pots decidir el destí tràgic que t'espera. Però saps que si no ho fas tu per elles, no ho farà ningú més, no ho fas ni tan sols per tu, ho fas per a les que venen, perquè les dones del demà no hagin de viure amb por, por irracional a morir pels seus drets, por que tornin a sentir-se inferiors com et senties tu, asseguda davant d'ells.
On cerquen la igualtat de gènere, quan per una suposada superioritat, inferioritat al cap i la fi, milers de dones són assassinades en aquest país. Quins són els teus ideals? Lluitaràs per ells? O deixaràs el destí en mans d'una societat masclista? No és utòpic viure en el feminisme, hauria de ser una realitat tangible.
No pots desistir ara, et necessiten. Mai deixis de ser qui ets, i menys per algú que et digui que no pots ser-ho. T'has de sentir dona i lliure, sobretot lliure. Perquè si alguna cosa defineix millor la igualtat, és la llibertat de poder ser-ho. Estima't, i lluita perquè en un futur, les dones puguin estimar-se i et donin les gràcies per la teva força i lluita. No és un moviment sense sentit, el sentit l'hi donem nosaltres, eduquem en el feminisme i deixem d'utilitzar els rols de gènere.
Eduquem en la igualtat, eduquem persones.
