la foto estripada

Un relat de: Capdelin

LA FOTO ESTRIPADA

- hola, bon dia
- bon dia

- vostè tira fotos?
- sí, senyor

- i on les tira?... perquè jo, sap, recolleixo fotos tirades i
les venc a meitat de preu
- escolti, jo faig fotos, no les llenço

- ah, si és així... jo voldria una foto estripada
- com diu?

- vull que em faci una foto estripada, com aquesta, veu?
- no l´entenc...

- miri: la meva amiga, cada cop que s´emprenya, agafa
la meva foto i l´estripa; llavors, quan ja se li ha passat
la cabrejada, em demana una altra foto... ho entenc?
Amb una foto estripada, els dos ens estalviaríem diners
- escolti, tinc molta feina, si us plau...

- vull una foto estripada, collons!
- està bé, però no cal que cridi!; un moment, que penso...

- tant complicat és fer una foto estripada?
- han de ser dues...

- una, he dit!
- dues, ho sento; primer, s´ha de fer una foto normal,
després s´ha d´estripar i, finalment, s´ha de tornar a
fotografiar la foto estripada... ho entèn o li explico amb
dibuixets...?

- a la merda els dibuixets!; suposo que només hauré de
pagar una foto,oi?
- m´haurà de pagar les dues

- però si vostè estripa la primera, jo no tinc cap culpa
- suposo que es troba bé, oi?

- perfectament; no creurà que estic estripat, no?
- s´ha de pagar per endavant: seran 8 euros

- però, què diu, xoriço!; una foto estripada, 8 euros?
- miri, jo li venc sencera, em paga... i vostè l´estripa en mil
bocins o se la fot pel...

- eeeeh!... què li sembla si l´agafo pel coll i li separo el cap
de la resta del continent?
- m´està amenaçant?

- pensi que sóc una persona molt excitable i molt
perillosa...!
- està bé: posi´s còmode, somrient, no es mogui, el cap
una mica a la dreta, quiet... flash! Ja està, tingui, la foto
estripada...

- perfecte... com ho ha fet?
- sóc un artista

- eh!... un moment: aquest no sóc jo!
- què importa... la foto està estripada, la resta són efectes
especials...

- si l´atrapo, tros de quòniam...!

Comentaris

  • CaroCaroCarolinnnna![Ofensiu]
    Capdelin | 03-12-2004

    si he aconseguit fer-te petar de riure, he triomfat: oé oé oé oé...!
    gràcies per haver-me llegit i per haver-me comentat; fa poquet que he entrat en el club i ja he trobat gent guapa com tu que té sentit de l´humor i que li agraden no tan sols els escrits superliteraris sinó també aquells que no tenen altre objectiu que convertir el nostre món, de vegades, tan negre i dramàtic, en un munt de crítiques iròniques i de rialles...
    no aconsegueixo trobar els teus escrits... sóc novato!!! gràcies, wuapaaaa!!!

  • Que em peto!!!![Ofensiu]
    CarolinaCC | 02-12-2004 | Valoració: 10

    T'estàs tornant un bandatta tu, noi. No és la primera vegada que et dic que el teu estil literari ha guanyat en originalitat i en mala bava (això és un compliment eh?), mentre que les teves poesies cada dia son mes profundes. Molt bé Vicenç. Aquesta historieta és propia de Woody Allen.
    Encara m'estic tronxant de tan surrealista que és...

  • uOoOOo![Ofensiu]
    AnNna | 02-12-2004 | Valoració: 9

    q wapoOoO!!!!
    És el segon relat que llegeixo, també, i és que m'agrada molt!!! Són molt divertits i ben parits!!! jejeje!!!
    Moltíssimes gràcies per comentar-me, de veritat!!!
    A seguir llegint i escrivint!!!!
    aNNNa
    per cert, tant de bo trobis qui et faci la teva foto estripada..... ;)

  • Ei, com t'ho muntes...[Ofensiu]
    Llibre | 02-12-2004

    per fer-me somriure cada volta que et llegeixo? M'agrada el teu estil. Té un to especial. Distintiu.

    És el segon relat teu que cau sota la meva mirada, i veig ara que de moment no en tens gaire, de publicats. O sigui que en breu, en faré una lectura del que em queden. Sempre és agradable, dibuixar un somriure.

    Salut!

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )