La felicitat del dia a dia...

no t´havia llegit aquest poema i m´ha encisat.
Tot ell respira alegria i positivisme; alça l´esperit del lector.

Estic esperant que publiquis de nou, espero que estiguis bé i aviat poguem gaudir de nous relats teus.

Rep una cordial abraçada,

Pilar

Bon poema com la vida misma!
Em quedo amb...

De vegades
ens hauríem
de llevar i veure
la vida amb
mirada nova...
I agafar força
per no perdre
mai el somriure.

Ho he pensat moltes vegades, però a vegades es dificil...!
Gracies pels teus comentaris, una abraçada

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

M'han fet pensar aquests vers. Malgrat les benaurances de Jésus (benaventurats els humils...) no és pas aquesta una qualitat a l'alça. I tanmateix, és tan bonic ser humil, amb la humilitat de la senzillesa no de la baixa auto-estima. Me'n vaig a reflexionar-hi una estona més. Petons.

Una poesia optimista que encara la vida amb valentia, assaborint lo bo que ens anem trobant, rebutjant tot el que ens tregui la llibertat. El més important ho dius tu, sentir-se bé amb un mateix, i això s'aconsegueix donant, compartint, ajudant, estimant.
M'encanta el tros que dius: conversar amb el mar, volar amb el vent, escoltar el silenci. I sobretot l'ultima estrofa, tan debò sigui així

Una forta abraçada

A la vida... " ens plouen tempestes, però sempre surt el sol!"
Efectivament, amic meu! Feia quatre dies ens revoltava un tornado i avui soleja a la meva finestra... coses de la vida i dels seus cicles, del dia darrere dia que, tot just perquè és efímer però preciós, té un Encís innegable i que és per a nosaltres una lliçó continua d'esforç i superació.

A més de la referència literal, m'ha complagut la metàfora, ja que obre el pas a l'esperança i com tothom, suposo, necessito creu-hi per continuar...

M'han atret especialment alguns versos del teu poema per raons personals: "tenir una conversa amb el mar" per exemple, és per a mi una activitat habitual... "volar amb el vent" un somni recurrent!

La darrera estrofa és com una pregària a repetir només posar el peu a terra, cada matí. L'aprofitaré!

Ah! Gràcies per la sinceritat del teu comentari als meus quatre nanorelats per cent: tot just la intenció del títol era provocar l'associació que tu has fet! Intentaré explicar-me breument: al costat de relats molt més llargs, aquests tan breus semblen poca cosa, tenir poc mèrit literari... tal com si la única gràcia que se'ls pogués trobar fos la brevetat, l'estalvi de temps que hom empra en llegir-los, de la mateixa manera que el comprador entra en aquelles botigues només cercant baratures... però acaba trobant bens útils, si sap cercar!

T'envio una abraçada plena d'il·lusions,
Unaquimera

La felicitat en gran mesura depèn d'un mateix. N'hi ha que són feliços, la felicitat viu amb i en ells, però no la veuen ni senten, i busquen més enllà, més enllà encara: compren un cotxe nou, viatgen quan més lluny millor, però no són sensibles a viure i sentir la felicitat que viu i batega dins d'ells... I encara menys la saben compartir...

Ambre, també comparteixo el què dius, "la felicitat passa desapercebuda".

La felicitat és una OPCIÓ.

Gràcies pel teu comentari.

Salut.
onatge

Em quedo

"La felicitat
és una metàfora
i cadascú ha
d'anar desgranant
la seva."

Podríem dir que ser feliç és poder plantejar-se si ets feliç? Això sona tan simple i trist, que potser és veritat. Doncs el pitjor de la felicitat és que de vegades passa desapercebuda.