La fada de l'aigua

Hola Gorwilya ens tornem a trobar. Una mica tard per part meva. Però bé aqui tens el meu comentari: l'he fet tan bé com he sabut.

En quan a la forma:

No he trobat faltes d'ortografia però et remarco algunes coses (potser em repeteixo en alguna cosa).
"I van haver intents i més intents, per tal d'aconseguir treure la fada del llac" seria I/ hi

En el primer paràgraf:
"Era la fada més bella mai vista, la seva bellesa enlluernava i encisava a tothom que se la quedava mirant..." crec que reiteres el mateix concepte, ho podries formular diferent.

L'ús del mot caçar no em sona bé. Caçar seria més propi (una opinió eh!) referint-se a un animal, jo buscaria un sinònim: atrapar, perseguir...

una noia si va aproximar/ una noia s'hi va aproximar

Aquesta frase la trobo confosa, una doble negació que es podria evitar:
"I des d'aquell dia que ningú no recorda que en el fons d'aquell llac hi ha una fada, la qual hauria quedat en l'oblit si no fos perquè de tan en tan aquella noia la va a visitar."

On diu"I la única persona hauria d'èsser": l'única persona.

Fons:
La temàtica com a conte alliçonador amb una lliçò de conducta crec que està ben resolt: uns personatges, uns fets, un paisatge i un idea que crec que és original: la fada inabastable i la gota de llàgrima que empresona la noia que descobreix el secret.
En canvi l'acció, els fets no queden ben explicats (una opinió subjectiva, es clar) en general li falta ritme o bé lligar bé les escenes que es van succeint.
On expliques com la noia s'acosta a llac,tinc molts dubtes: em pregunto perquè veien uns ulls verds i gèlids que els miraven fixament i de qui eren?
Quan ens dius que la llàgrima rellisca galtes avall no queda clar el perquè plora potser li faltaria alguna explicació per part de la fada.
On dius: "i no fos perquè la noia va trobar la resposta a la pregunta, amb la qual va poder trencar l'encanteri que li va permetre tornar a ser lliure..." quin encanteri i com es va deslliurar? també em sembla poc definit.
Jo t'animo a desenvolupar aquest conte, allargar-lo i en tot cas de tot allò que sigui sobrer ho elimines. Em fa la sensació que has volgut resumir-ho i falten detalls.
Destaco l'última frase com a tancament del conte:
I l'única persona que sap que els impossibles els crea un mateix...

Bé espero haver estat d'alguna ajuda.
Fins la propera.
mjesus

Perdona el retard, però això de tenir una filla és molt intens i fa que m'oblidi de la resta del món.
Començo amb el comentari.

Anàlisi formal:

No m'agrada la puntuació d'aquesta frase:
"Centenars, o potser fins i tot milers de persones havien intentat caçar-la, sense saber que això era impossible"
Jo hi hauria afegit una coma:
"Centenars, o potser fins i tot milers, de persones havien intentat caçar-la sense saber que això era impossible"
O les trauria totes:
"Centenars o potser fins i tot milers de persones havien intentat caçar-la sense saber que això era impossible"


En aquesta frase:
"Tots ells s'endinsaven dins les aigües del llac, fins que aquestes els cobrien totalment i sense poder fer-hi res morien ofegats, amb uns ulls verds i gèlids que els miraven fixament."
L'expressió final: ", amb uns ulls verds i gèlids que els miraven fixament", em desconcerta. no sé si es refereix als ulls de la fada, o als ulls dels que hi moren ofegats. Potser el problema sigui la puntuació, o bé que la frase en general és un xic massa llarga.


Aquí:
"I van haver intents i més intents, per tal d'aconseguir treure la fada del llac"
A mi em sona més bé:
"Hi van haver intents i més intents, per tal d'aconseguir treure la fada del llac" Potser és el que volies posar inicialment i t'hi has descuidat la "h"


En aquesta expressió:
"... Però cap ni un d'ells, mai van aconseguir el què es proposaven"
Em sona estranya l'expressió: "cap ni un d'ells" no sé per què em sona rara. Jo hagués posat: "però mai ningú no va aconseguir el que es proposava" o alguna cosa similar. "el que" va sense accent a "que".

Aquí:
"Fins que un dia, una noia si va aproximar, amb una finalitat diferent de tots els anteriors"
el "si", estic convençut que hi volies posar "s'hi"
i el tros de "una finalitat diferent de tots els anteriors" em sona estrany el gènere masculí "anteriors", tot i que és correcte perquè no es refereix a finalitat sinó a "ells" però el fet que vingui rere "finalitat" fa que el lector ho trobi estrany. S'hauria de buscar una altra solució.

En aquesta frase:
"?". En sentir la pregunta una llàgrima va relliscar galta avall de la fada"
"una llàgrima va relliscar galta avall" és una expressió molt gastada, i no gaire adequada, pel fet que és normal que rellisqui avall, no cal especificar que va cap avall, seria el que en castellà anomenen una "perogrullada". S'ha de dir d'una altra manera.

Aquí:
"per tal que els hi doni la resposta"
em penso que el pronom "hi" no hi ha de ser:
"per tal que els doni la resposta"

Anàlisi d'estil i fons:
La història és bonica, el que passa és que potser està poc explicada, sobretot el tros en què parles d'una pregunta que la va lliurà de l'encanteri i que la noia va saber respondre. I alhora està excessivament explicada, per part del narrador, en aquelles parts que sí que són donades a conèixer al lector. És a dir, potser un xic mastegada. Els fets haurien de revelar les formes, més que no pas frases tòpiques i típiques dels contes infantils: "la fada més bella mai vista, la seva bellesa enlluernava i encisava a tothom que se la quedava mirant..."
La temàtica és prou bona com per a permetre una prosa lleugerament poètica que es troba a faltar. Massa voltes dona el narrador a les intencions de la gent. Les frases, de vegades estan excessivament embolicades o allargades. Em sap greu ser tan sincer. no és un relat horrorós, ni de bon tros. Es llegeix bé. Però té les pegues que t'he comentat, sempre segons el meu parer.

els hi llegiré a les meves filles, els hi agrada tot el relacionat amb les fades i els mags.
M'ha semblat molt ben escrit i el missatge final, els impossibles ens els creem nosaltres, d'una lucidesa envejable.

una abraçada i molt feliç aniversari!
(espero no haver confós el dia)

gypsy

Un començament de conte per un relat amb flaires evidents de llegenda, amb tocs de màgia encisadors, algun enigma per resoldre ( per què ningú recorda que hi ha una fada...? ) i un final molt bo: "sap que els impossibles els crea un mateix..."

Em quedo rumiant-ho!

Per cert, molt adequat el text al dibuix damunt la biografia!!

M'ha agradat molt tornar a llegir-te i per tant, segur que tornaré un altre dia...

Rep avui una abraçada amb espurnes de vareta màgica,
Unaquimera

amb la frase genial del final: "els impossibles se'ls crea un mateix"
El que és impossible per a un, és possible per a un altre. Anomenem impossible allò que no abastem per les nostres limitacions (una forma de consolar-se i exculpar-se)
Per a nosaltres tocar una estrella és impossible, però les estrelles topen entre elles de tant en tant...
Una abraçada... (im) possible!