El camí de la vida

Un relat de: Gorwilya

Era un dia fred de desembre, la Clara va sortir al carrer. Volia veure la il·luminació nadalenca.
Es va asseure en un banc, i es va quedar mirant aquelles màgiques llums, mentre viatjava pels records.
Un noi que passava pel carrer es va apropar, van xerrar uns minuts i va continuar la seva marxa.
En veure'l marxar la Clara va deixar caure una llàgrima, que li va lliscar galta avall.
Estava confosa i perduda. En algun moment havia sortit del camí de la vida, i ara no hi sabia retornar. Vagava pel mig de camps plens d'herbes, que li tapaven la visibilitat.
Viatjant pel passat va recordar el dia que va perdre el camí, sense adonar-se'n. I el fet de veure que no hi havia res a fer li causava una gran impotència.
La Clara va mirar amunt, va veure una estrella que brillava més que les altres, i va pensar que devia ser la seva protectora. Se la va quedar mirant, va pensar que ella si que l'escoltaria. I mentre l'observava, mentalment, va començar a explicar-l'hi el què li passava i com s'havia perdut.

"Estrelleta, tu que brilles més que les altres. Estic convençuda que ets el meu àngel de la guarda, el qual m'ajudarà a trobar el camí que he perdut.
El noi que has vist abans, és el que estimo amb tot el meu cor, però ell no sent el mateix. És com si ja no em veies com ho feia abans. Ara que l'he perdut, és quan veig que el necessito, però ell no té intenció de tornar. Per ell la partida a finalitzat.
Sé que no puc seguir així, vaig intentar oblidar-lo, però no puc.
Físicament el veig tant a prop, però en realitat està molt lluny, a un lloc inabastable.
Sabia que havia de passar pàgina. Vaig decidir no pensar més amb ell ni amb ningú, i anava tot bé, fins que em vaig començar a sentir atreta per un noi, i vaig tornar a veure el meu amor. Els meus esforços havien estat en va.
Estic condemnada a estar trista per sentiments. I tot perquè jo estimo i l'altre no.
Per això estrelleta necessito trobar el camí, per poder continuar vivint amb un somriure!"

La Clara es va desfogar. Un cop va haver-ho recordat tot, va veure una noia que se li acostava, era l'Àgata, una amiga.
Es van saludar, i l'Àgata es va assentar al seu costat. Es va fer un gran silenci, les dues es miraven als ulls, i en el moment més inesperat els seus llavis es van unir, i es van fondre en un dolç bes.

La Clara, per fi havia trobat el camí, lluny de sentiments i mirades no correspostes...

Comentaris

  • Un bon relat, però...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 23-04-2006

    M'ha agradat la idea que s'hi amaga, però hi trobo a falta unes quantes dosis de trama.

    M'explico.

    Des del meu punt de vista (subjectiu i totalment obviable), el relat és l'"esquema" d'un relat, és a dir, expliques què hi passarà, els personatges, les anècdotes, el principi i el final, però no dónes vida als personatges, no descrius les emocions, no descrius amb profunditat la situació.

    La lectora es queda amb la impressió que acaba de llegir un relat que algú s'ha descuidat de vestir, un relat del què se'n pot treure molt més suc i deixar en pell de gallina a qualsevol que hi posi els ulls. O sigui...

    Exprimeix-lo com una taronja i aconsegueix un relat de pel·lícula! ;-)


    FELIÇ SANT JORDI!!!




    EmmaThessaM

  • Quan estic confusA[Ofensiu]
    Ainoa | 08-02-2006

    marxo al meu poble, marxo a passejar entre edificis en caiguts, cementiris vells, i torres derruides, elles que han viscut més qu ejo, que han sentit més històrie squ ele smeves m'aconsellen i em protegeixen. Jo també resso per a trobar camí, tot i que de vegades sigui terriblement dificil.


    Un mua


    Ainoa

  • M'ha...[Ofensiu]
    annah | 31-01-2006 | Valoració: 10

    encantat el teu relat....
    I, estic convençuda que aquesta estrella ha ajudat de debò a la protagonista...
    Jo a vegades també m'he sentit perduda... i aixecant la vista al cel i observar els estels... em fa sentir millor....

    Preciós... ple de tendresa... coninua sempre així!
    Un petó!

    Anna

  • dius que de poesia[Ofensiu]

    res, però hi ha en els teus relats alguns extractes realment poètics. Cito d'aquest "viatjava pels records".

    Un relat molt en la línia d'aquest romanticisme místic que envolta el Nadal i que has sabut plasmar, crec, en les seves dues principals vessants: la sensació de buidor pel desig o pel record de quelcom que infonia plenitud i, pel que sigui, s'ha dissipat i, de l'altra, just al contrari: el contacte amb un amor que pot significar (perdó, significa) el millor regal.

    Com a observació crítica (no tot ha de ser positiu, diuen, encara que cada dia em costa més trobar coses a criticar), puc dir que podries separar més el registre utilitzat, es a dir, no és el mateix quan parla el narrador que quan ho fa un personatge (o quan transcrius el pensament d'un personatge). Ho dic perquè hi ha alguna paraula que m'ha semblat més pròpia d'un registre més cultivat ("finalitzat", per exemple). Encara que pot ser només una mera sensació.

    Gràcies pel teu comentari i per les teves felicitacions! Estan comptabilitzades. I felicitats per aquests premis que enumeres... En alguns hi vaig participar i he d'admetre que ni de bon tros amb tanta sort (cito "La Font morta de Tona", o el de Campdevànol que ja t'havia comentat en una ocasió fa temps). Enhorabona, sí senyora, i a seguir treballant!

    Una abraçada!

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")