Tot és com el vent

es com la sorra de la platja, esborra to t el que
troba, fins i tot la olor, només queda la memoria.
Bon poema.
Endavant.

Bé, no sé si esta d'acord amb tu.. potser si!! potser no!! de moment si estic d'acord en "tot és com el vent" ve i marxa i torna, potser suau o fort, càlid o fred... aix! el vent.. Doncs res, que estic fent el tour per la web abans d'acabar l'any i llegeixo als meus autors que els hi tinc més carinyo!!

Que tinguis bona entrada d'any!!

Un fort petoneeet


Ainoa

comparar el temps, la vida, amb el pas del vent.

"El vent ho esborra tot,
igual que el pas del temps,
deixant només el record,
el record del passat viscut".

Perquè el temps és imparable, invencible, com el vent que ve i se'n va, sempre amb destí desconegut, deixant només la petjada dels records, dels moments viscuts.

Un poema senzill i reflexiu i molt ben argumentat.

Un petó!

Després d'una temporada inexistent amb el No Disponible, al msn sempre, aquí estic per omplir-te de comentaris jiji!

Bé, molt maca la poesia, i molts premis també, que m'he tornat a llegir la teua super biografia :D!

Bé, maquissima petonassos!

Un vent que marca els camins imprevisibles i indesxifrables del moviment de la vida.
Corrents que s'enduen fulles, papers i il·lusions, d'altres que porten llavors que germinen.
És poderosa i mutant la força del vent, com també ho és el nostre continu caminar...
Un poema que sembla aixecar una pols lleugera i fina, som si fossin els sospirs de les petjades que anem deixant dia a dia.

Aprofito per felicitar-te pels premis obtinguts i espero que segueixis sempre endavant amb l'escriptura!

Una abraçada!

Mmm, ... a part de tenir uns ullassos espectaculars escriviu d'allò més bé. Us felicito pels premis aconseguits a Tona i pels molts que vindran.

Ai, el vent el que m'enamora i el què m'ajuda a tirar endavant, bufa i bufa sense parar, esborra, mou i remou, i assenyala una direcció, deixa marques però alhora ens pot refrescar, ... un ventall de sensacions que ens aporta una petita bufada de vent, ... El fruiré dolçament en la propera nevagació, mmm, per això me l'emporto i me'l guardo.

OhCapità.

Moltes gràcies per dedicar-me el poema!! :D m'ha fet molta il·lusió

Sobre el poema, m'ha agradat molt, és genial. La repetició que has posat a cada estrofa m'ha encantat, li dona una musicalitat que ja busques en els darrers versos i sens dubte no decep, al contrari!

(Ara aprofitaré per donar-te una mica de canya :P) I a vere si segueixes penjant cosetes, que avui m'he sorpès molt de trobar que havies penjat un relat nou, i no m'hauria de sorpendre tant :P.

petons.