La darrera veïna

Un relat de: Aleix de Ferrater
No sé com fer-m’ho per diluir
la llàntia de turistes que avui
han fet fora la darrera veïna
de la placeta de Santa Maria.
¿On són els carrers de color blau,
Assaonadors, Caputxes, Tarongeta,
Flor de Lliri, Barra de Ferro o Flassaders,
i l’energia de la tinta de ploma,
la pesca salada, el vernís de fusta,
la coca de vidre o la bota de vi?
M’ofego saturat d’alens satisfets
de cervesa i suor i xancletes,
panxes enlaire, peus, dits, ungles,
peus de dits i ungles sense xancletes,
dits per terra i pixum greixós
que fins i tot el gos pollós defuig.
Carrers humits de dilluns i dimarts, carrers
que em feu sentir cada cop més fora
que dins la meva ciutat, escric i punxo
un bunyol de bacallà i brindo
pel futur de la darrera veïna;
el meu, és la dansa de l’escuradents.

Comentaris

  • aurora giménez padilla | 28-05-2018 | Valoració: 10

    Molt bona descripció d'una trista realitat .
    M'ha agradat molt com ho has exposat.
    Et llegiré.

  • aurora giménez padilla | 28-05-2018 | Valoració: 10

    Molt bona descripció d'una trista realitat .
    M'ha agradat molt com ho has exposat.
    Et llegiré.

  • Una vertadera llàstima[Ofensiu]
    llpages | 05-11-2017 | Valoració: 10

    Jo també he sentit tristesa pels canvis experimentats a la part vella de Barcelona. Hi ha botigues que no han esborrat el nom original de la mateixa (perquè està esculpida a la pedra) i evoquen un passat divers i heterogeni molt més enriquidor que el monotemàtic pizzeria/botiga de roba d'ara. I dels que es veuen obligats a abandonar el barri per l'especulació immobiliària, no cal dir que és una vergonya. Per què es prioritza el visitant ocasional enlloc del qui hi viu? Perquè té més poder adquisitiu el turista? Calen més, molt més poemes tan encertats com aquest, Aleix, per sacsejar la consciència col·lectiva i protegir el que és nostre .
    Una abraçada i a seguir denunciant!

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Joaquima Pellicer Solà | 24-08-2017 | Valoració: 10

    Molt encertat el teu relat; reflexa clarament una situació actual. Els barris ja no són el mateix i, a poc a poc, els veïns de tota la vida van desapareixen. Quina pena!
    Ah! Gràcies pel teu comentari sobre la meva poesia. Una cordial salutació.

  • Inviure[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Ei, Aleix! Quant de temps sense comentar-te!
    He flipat amb aquesta poesia d'autèntic poeta.
    El turisme és un interès econòmic del govern, l'autenticitat d'un poble o d'una ciutat queden arrossegats cap enrere en el temps d'una forma insuportable, quan dius "pixum greixós que fins i tot el gos pollós defuig", la claves; i l'economia ens fa tan pobres que la majoria no tenen a qui acudir.
    I tot això escrit d'una manera tan bella...


    Sergi : )

  • Real i entranyable[Ofensiu]
    brins | 16-08-2017 | Valoració: 10

    Quan qui escriu és un bon escriptor, pot descriure amb bellesa qualsevol situació, per dura que sigui. I tu ho ets, de bon escriptor, ens ho demostres en cada un dels teus relats. Saps observar la vida amb el cor i saps transmetre els teus pensaments. Felicitats!

    Una forta abraçada, Aleix

    Pilar

  • Què ben expressat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-08-2017 | Valoració: 10

    De quina manera tan poètica ens has descrit el problema, totalment actual, que pateixen les persones de ciutats i pobles on el turisme s'ho menja tot. És un tema que té dues vessants: per un banda aporta riquesa a uns quants i per una altra, distorsiona la vida dels altres, que no hi guanyen res i que només tenen inconvenients i molèsties.

    Jo, sortosament, visc a Lleida i la meva ciutat no és una ruta turística d'obligat compliment. Tot això que ens estalviem!

    Records, Aleix!

  • Hi torno...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-08-2017 | Valoració: 10


    Hi torno i no pas per a comentar el magnífic poema com ja he fet abans a sota de tot. Sinó per aplaudir els comentaris darrers. Sobretot el d'en Kefas que m'ha fiblat el cor quan ha escrit sobre l'anècdota de quan jugava a futbol. I ja que fas esment de l'etnia gitana, aprofito per fer-vos avinent una altra anècdota viscuda meva sobre aquest poble que pròximament penjaré amb el títol de "La Daga" dins la secció, entre altres, de poesia eròtica. Nil.

  • Les invasions bàrbares[Ofensiu]
    kefas | 03-08-2017

    Molt ben transmeses les sensacions que un veí de la rosa de foc té quan els bàrbars la trepitgen

    Quan jo era xic, al meu poble, cada estiu en teníem dues d'invasions. Una de gran, la dels “senyors” i una de petita, la dels “gitanos”. La gran era celebrada per botiguers i autònoms. La petita, controlada per la guàrdia civil. Amb els nens “gitanos” jugàvem a futbol. Amb els nens “senyors”, no

  • Algunes coses...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 02-08-2017 | Valoració: 10

    ...no haurien de passar mai, però estan passant malgrat tot el rebuig i la ràbia, i els conflictes de tota mena que s'esdevenen. Impossible de parar? Aquests interessos obscurs que foragiten la vida veritable, les veïnes de tota la vida, els vells olors que també ens parlen de nosaltres i de qui som. Sens dubte, s'esta perdent qualitat de vida. I això, a qui beneficia?
    M'agrada molt el poema que has fet; té força i capacitat transformadora, en un sentit, positiu. Em puc sentir molt identificada amb un plantejament com aquest. Una forta abraçada i felicitats.

  • El món va canviant,[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 31-07-2017 | Valoració: 10

    Els allaus de turistes ha canviat la fisonomia dels carrers de Barcelona, sens dubte. Però no hem d'oblidar que Barcelona no ha parat mai de canviar. Si més no d'ençà de la revolució industrial. Diem que si només se sent parlar estranger, que si l'olor a cervesa, que si van mig despullats, etc...
    I ara jo dic, és que no va alterar la vida catalana tots els castellans que van establir-se a Barcelona i tota Catalunya també. Per començar van canviar l'eco de la llengua que se sentia pels carrers, ara és castellà. Després van saturar de blocs de pisos els terrenys buits que encara quedaven, van implantar els seus costums i mode de vida i un llarg etcètera... Tot això va comporta també augment de la delinqüència i inseguretat als barris. Però també s'ha de dir que van aportar la seva genètica, més vigorosa. La seva sensualitat, més a flor de pell. La força de treball, indispensable per a omplir la poca natalitat nostra i poder fer front al creixement econòmic del país.
    Un país que viu del turisme esdevé un país llepaculs i fràgil. Perquè si algun dia fallés l'economia mundial, ja em direu vosaltres de que viurem... Jo visiono un futur on els pocs barcelonins que hi quedaran, es dedicaran a plantar raves a les balconades.
    Molt encertat aquest poema teu que sens dubte restarà, per l'avenir, com a testimoniatge de l'impacte que va tenir el turisme a la nostra ciutat. Nil, una abraçada.

  • Sentiments[Ofensiu]
    olgalvi | 30-07-2017 | Valoració: 10

    Molt ben explicat, remous sentiments. Tant debò també es remoguin consciències.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-07-2017 | Valoració: 10

    Ho dius amb tant sentiment. Jo també em costa a vegades reconèixer llocs

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).