La Clariana, en Petardet i el gegant Passafulls

Un relat de: mar - montse assens
La Clariana era una petita fada d'aigua que vivia en un palau de cristall al costat d'un llac envoltat de muntanyes de marbre blanc.
Es passava els dies avorrida pensant com serien els paratges més enllà.
Un dia va trobar un amic, en Petardet. Era un coet que no podia esclatar perquè s'havia mullat. A un noi li va caure al llac quan es quedà encantat mirant la Clariana.

Les fades d'aigua només es poden veure la Nit de Sant Joan. Diuen que surten a contemplar els focs d'artifici que brillen en la foscor. A la Clariana també li agradava veure'ls. Fou així com va trobar en Petardet. El recollí i l'eixugà amb un mocador de seda.

La Clariana i en Petardet jugaven a imaginar aventures. Saltaven marges i volaven pel cel. En Petardet es lligava fort a la cabellera de color coure de la Clariana; ella obria bé les llargues ales que tenia a l'espatlla i sobrevolaven l'aigua perseguint el reflex dels arbres sobre el llac, imaginant-se que eren ogres que se'ls volien menjar. Llavors tiraven pedres a l'aigua, removent-la, per fer-los desaparèixer.

Quan estaven cansats, s'asseien a conversar a la vora del llac.
— Saps, a vegades passa per aquí el gegant Passafulls. La mare diu que ens hem d'amagar ben amagats perquè no ens vegi.
— I per què no ens pot veure? — preguntà en Petardet.
— No ho sé pas. Només sé que és un gegant que mira i remira per tots els racons.
— No tens curiositat per saber què busca?
— I tant que en tinc! I a més, a mi no em fa por — respongué la Clariana.
— I quan tornarà a passar?
— No ho sé, però fa dies que la mare està neguitosa i en comença a parlar.
— Jo tampoc tinc por i no em penso pas amagar — digué en Petardet.

Aquesta conversa es tallà de sobte en sentir un tremolor al terra i un vent molt fort que feia anar els núvols d'aquí cap allà.
Es van espantar en veure una enorme massa que els queia a sobre.
Era la bota del gegant Passafulls que al passar pel llac com si fos un bassal, se li va omplir d'aigua, xuclant al mateix temps la Clariana i en Petardet que s'havien capbussat per amagar-se. Només van tenir temps d'agafar-se fort per no caure i obrir bé els ulls per veure on anaven. Amb quatre gambades en Passafulls ja els havia dut més enllà d'aquella vall.

Van arribar a un port on hi havia pirates i una mona de seda. Quatre passes més i ja eren a un paisatge que canviava constantment, els martinets el destrossaven i els minairons el tornaven a refer.

Heu de saber que en Passafulls estava llegint contes i gaudia de totes les aventures narrades en aquell llibre.

Per això, més enllà es van trobar un dimoni que treia foc per la boca, un mag que volia volar i un donyet al campanar...i en Tarlà que anava a Girona i passant pel riu Onyar van veure la Cocollona.

Cada full una nova aventura. La Clariana i en Petardet s'ho estaven passant d'allò més bé. Poc es podien imaginar que eren dins d'un llibre de contes.

Però vet aquí que s'apropava altre cop la nit de Sant Joan i a en Petardet li entraren aquelles pessigolles a la panxa que senten tots els coets quan s'apropa la revetlla. Volia mostrar a tothom la bellesa que guardava dins. Sobretot a la seva amiga. Encara estava humit de tant viatjar dins la bota plena d'aigua del gegant i es va posar molt trist tot i que al passar per un bosc on els arbres tenien vida, els van fer pessigolles a les orelles.

— Mireu, al bosc del costat hi ha foc — cridà la Clariana.
Els arbres es van afanyar a allunyar-se per no cremar-se.

El foc era molt gran i les flames sortien del llibre. En Passafulls, en veure-ho va tornar enrere cap al conte del llac per agafar aigua. No va parar fins que el va apagar del tot trepitjant les flames amb aquelles botes enormes que duia posades.
Tenia els peus bullint i va tornar al llac per refrescar-los. Es va treure les botes i els va ficar a l'aigua.
— Uf, que bé! — va exclamar.

Amb l'escalfor del foc, la humitat d'en Petardet s'havia assecat. Ell i la Clariana van saltar fora de la bota i es van adonar que tornaven a ser a la seva vall davant del palau de cristall.
— Guaita Clariana, ja estic sec! Ajuda'm!
— Què vols que faci?
— Porta'm fins aquella brasa enganxada a la sola de la bota del gegant i veuràs què puc fer.

En Petardet es va encendre la metxa i va esclatar omplint el cel de mil colors.
La Clariana es quedà encisada contemplant aquell espectacle.
Mil coets més van aparèixer per tot arreu perquè començava altre cop la Nit de Sant Joan.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • SUBLIM!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 16-06-2011 | Valoració: 10

    T'havia escrit un mail llarguíssim i se m'ha esborrat...ja saps que sóc una sapastre...
    Et deia que em falten paraules per comentar aquest encisador conte tan ben trenat i construït, que traspua màgia i fantasia, que converteix en diàfans els dies més opacs. Moltíssimes felicitats i moltíssimes gràcies per aquest deliciós "brisall" d'embruix.
    També et deia que la teva amistat és el més gran regal. Ets un tresor de sensibilitat i generositat.
    Saps prou bé que sense tu no hagués aconseguit escriure el conte. ha estat un repte que he aconseguit gràcies al xiuxiueig d'una fada, en petardet i un gegant que esperonaven la meva tossudesa.
    Tens el poder de convertir els somnis en realitat, tot i ser un geni ets un exemple d'humilitat, vas ser la primera d'encomanar somriures "un i mil si cal", tot ho dónes pels amics, ets bàlsam per la ferida, pintora d'un nou horitzó, constructora de nous projectes, carícia per l'esperança i mil coses més que han naufragat però que tu ja saps perquè t'arribarà el xiuxiueig des del llimb de les paraules perdudes.
    Mil gràcies per tot i milions de petons, sembradora d'il.lusions, pescadora d'anhels i far entre boires. Anna.

  • Sergi G. Oset | 15-06-2011

    Un conte que parla i es nodreix d'un llibre de contes, regalant fantasia en cada paraula. Una aventura nocturna de gran volada influenciada per la màgia propera de la nit de San Joan. Felicitats per haver entrat dins del termini, bon treball. ^_^

  • Llums i colors![Ofensiu]
    nuriagau | 14-06-2011

    Una història entranyable plena de fantasia i d’aventures entre dos protagonistes que poden trobar admiradors entre els joves lectors femenins i masculins.

    En aquesta història, a més a més, hi tenen cabuda alguns dels contes presentats al concurs. Com si el gegant Passafulls ja disposés l’exemplar que l’ARC editarà cap al Nadal.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes Infantils de l’ARC!

    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: