La cançó de l'enfadós

Mireu.
Avui us parlaria de les consignes fàcils
del meu país,
de les independències que són covardes crides
del que no marxa de casa
per què vol el seu plat de sopa
fet per la mamà.
De les renuncies
però també de les cegueses.
Del que vol ser aplaudit,
ai sí,
com ens agrada!
I del que parla amagat per una màscara.

Mireu,
avui us parlaria dels amors intensos
que no són més que fugides per tobogans de sensacions,
dels planys autocomplaents,
de rebolcar-se en la merda.

Us parlaria d'això i de molt més,
i se que no m'escoltaríeu
parapetats darrere de molts ismes
i embolcallats per les pròpies misèries.

Així que em pintaré la cara de pallasso,
em calçaré un nas de fireta,
i entrebancant-me amb catifes i
micròfons,
sortiré al mig de la pista del circ,
i us cantaré la cançó del enfadós,
del que no sap res
i res no s'empesca.

Aiiiiiiiiiiiiiiiiii
ja en tinc els budells plens
de cretins i de mossèns
el pap el tinc farcit
de tot el que no us he dit
i n'estic fins els collons
de infantes i borbons
de sentir pudor d'encens
si em parleu d'amors eterns

Aiiiiiiiiiiiiiiiiii
el metge m'ha receptat
que vagi sempre laxat
i un incívic he de ser
tot cagant-me pel carrer
I així us dic adéu
No em feu cas i dormiu bé
No em feu cas i dormiu bé
No em feu cas i dormiu bé
No em feu cas i dormiu bé