Cercador
jocs perillosos
Un relat de: CapdelinEspeculo
amb el joc poètic
i lliuro als infants armes
de plàstic per jugar,
però amb el temps
i amb l'afany del joc
el plàstic es converteix en metall
i les bales de cotó endurides
ja maten...
llavors,
canvio les armes
per globus inflats
d'aigua, malgrat
la sequera
i...
em temo
algun criminal aiguat.
Mai se sap com acaba
... el joc.
Comentaris
-
el poeta [Ofensiu]Bruixot | 07-11-2005
és un intermediari
entre la gent
i el món on viu la gent,
i també entre la gent
i ell mateix.
Però no entre la gent
i un món que no existeix...
I fent poemes obre portes
de bat a bat
que després no podrà tancar.
Cal assumir que
despertar algú
pot tenir conseqüències
inesperades!
Res és innocu
ni el coto
ni l'aigua....
-
q crack[Ofensiu]AnNna | 05-11-2005
noi... mai se sap com acaba, no... tot es pot tergiversar en uns instants... i el que era felicitat no són més que llàgrimes dures que mullen les teves galtes... :___(
ai, perdona... però és que aquests dies estic bastant bastant xunga.... -
Eiiiiiiiiii...iiiiiiiii...iiiiiiiiiiiiii![Ofensiu]cassigall blau | 04-11-2005
ets un crack!
Je vous remercie de votres comentaires!(amb l'idioma dels catalans de l'Occitania)...que qualsevol dia formaran part de la nostra i estimada NACIO!.
-
ambre | 04-11-2005 | Valoració: 10
Remena el món
dreta, esquerra,
amunt, avall...
ben fort.
Mira com vessa l'escuma
del món barrejat
i en fa un poema...
EL POETA signe
Capdelín.
-
Moltes.....[Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 04-11-2005 | Valoració: 10
.....gracies pels teus comentaris, tu no saps el bé que hem fan! Si es veritat que tota la vida he estat molt vellugada i valenta, tant es aixi que quan el meu home arribava a casa i hem feia un petó hem deia: "Que has pensat reina? Que hem de fer ara de nou?".
Ets un gran filosof, un gran psicoleg, ets un gran poeta i ets una gran persona.
Moltes gracies, moltes gracies i moltes gracies.
Una abraçada ben forta.
Maria Pilar (Valeria)
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )