Jo no volia, ha estat ella qui m'ha suïcidat!

Un relat de: betixeli

Em vaig donar dos cops al pit per posar remei al què intuïa que estava passant; però res, semblava que una espina s'havia desenganxat del seu lloc, i deixant un buit entre vèrtebra i vèrtebra, com un punxó m'havia travessat el cor. I mentre em moria assegut encara a taula vaig pensar, si serà traïdora la sardina, que no m'ha volgut ni avisar!
El que ignorava jo, beneit, era que l'espina era meva, que l'havia fet créixer a base d'amargor, i ja un cop afilada havia assassinat el seu propi mentor.

Comentaris

  • original i cert...[Ofensiu]
    Tocaterres | 17-06-2009 | Valoració: 10

    Una forma curiosa i ràpida de descriure les espines que creiem que ens han clavat ben afilades al cor de l'ànima.
    Seràn reals? Seràn fictícies?
    El bò és saber guarir-ne siguin quines siguin les ferides, talment mentrestant s'escriuen paraules de lleugera i alleujant lectura.

    Salut i fins aviat*

    1Cor1Sol.

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

91293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.