Cercador
Jo no volia, ha estat ella qui m'ha suïcidat!
Un relat de: betixeliEm vaig donar dos cops al pit per posar remei al què intuïa que estava passant; però res, semblava que una espina s'havia desenganxat del seu lloc, i deixant un buit entre vèrtebra i vèrtebra, com un punxó m'havia travessat el cor. I mentre em moria assegut encara a taula vaig pensar, si serà traïdora la sardina, que no m'ha volgut ni avisar!
El que ignorava jo, beneit, era que l'espina era meva, que l'havia fet créixer a base d'amargor, i ja un cop afilada havia assassinat el seu propi mentor.
Comentaris
-
original i cert...[Ofensiu]Tocaterres | 17-06-2009 | Valoració: 10
Una forma curiosa i ràpida de descriure les espines que creiem que ens han clavat ben afilades al cor de l'ànima.
Seràn reals? Seràn fictícies?
El bò és saber guarir-ne siguin quines siguin les ferides, talment mentrestant s'escriuen paraules de lleugera i alleujant lectura.
Salut i fins aviat*
1Cor1Sol.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91293 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten