JARDIN POTAGER Repte 630. "Somni"

Un relat de: rnbonet


Quan m'abandone en braços del fill d'Hipnos i de Pasitea no acostume a deixar-me influenciar per cap dels dos progenitors del déu.. Dorm i punt. A rabiar. Com un soc. D'una tirada. O dues, si m'aixeque a meitat nit per pixar, que en aquesta edat la bufeta no aguanta la pressió de la pròstata, cada vegada més voluminosa. I em sembla que no somie i, si ho faig, no recorde mai aquelles aventures neuronals i possiblement neuròtiques.

“...l'aigua brilla i explota amb una pluja de foc m'ompli els ulls oberts de bat a bat llum i ombra llum i ombra m'ofegue entre bombolles que ixen per la boca i m'entren pel nas i les orelles...una imatge borrosa reflectida en un espill...no és...sí l'ull d'un dofí que m'empeny cap la superfície respire fort i li veig les dentetes a tires, a cada costat de la boca entreoberta pronuncia uns sons aguts com de comiat fa una ganyota i em pica l'ullet i desapareix fent 'plop' com una bombolla de sabó ben gran a l'aigua tenyida del blavet que utilitzaven abans les dones per blanquejar els llençols abans m'ha assenyalat una barca...

Respire profundament. M'hi fixe, ja més tranquil. La barqueta, bolcada, encara sura. Encamellat, una a babord, l'altra a estribord, Dalí mirant amb uns prismàtics japonesos comprats a Andorra. Arribe a copsar, molt a prop, una casa blanca vora mar. Al terrat, un hortet casolà: bajoques, cols, tomaques... Gala s'agatxa i s'alça. Va collint naps -ara ho veig més clar- mentre s'ho fa amb el Breton. Entenc, fins i trot, fragments del que diuen: “Aquest com el de Max; aquest com...” “à la pointe de tes cils...” “..i aquest, mitjanceret com el d'Éluard...” “...sorti de la malle entre'ouverte des âges, derrière toi...” “...així, més!!!” “..et plus bas...qui s'ouvrent...” “i el menudet, semblant al de...”
“...ara, amb força, que ja...! ai, quin nap!!!”

No puc cridar. Li faig senyals de socors al Salvador, que no em veu, abstret en la contemplació de l'escena. Pense quins quadre pintarà, al•lusiu al tema. No aguante més. Deixe de fer esforços per sostenir-me a l'aigua. M'enfonse...”

I és aleshores quan em desperte.
Potser abans, al principi, he dit massa aviat 'mai'. Perquè hi ha un somni que recorde perfectament, per repetitiu. És aquest que us he explicat.

Comentaris

  • Un somni[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-06-2016

    en el més pur estil dalinià.
    No perdis mai el teu bon humor, amic Ramon.
    Una abraçada.

  • Recordar el somni[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-06-2016 | Valoració: 10

    És una de les coses que m'agradaria fer. Quan dormo, no recordo mai que he somiat, tret dels malsons, molt de tant en tant. I el teu és força inquietant. Somni o realitat, una forta abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

256 Relats

1528 Comentaris

269831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!