Ja no se què dir-te.

Ja no sé què dirte, ni t'enyoro com abans. El teu cos ja no em desperta cap mena d'imaginació eròtica com ho havia fet. No ets la mateixa. Has canviat i t'han anat canviant. Has canviat el teu somriure, per uns ulls tristos i cansats.Ara, vols deixar de fumar. Vols seguir intentant-ho. Abans t'hagués acompanyat en tots els teus reptes. Ara, en canvi, penso que és millor que facis el que més et convingui, el que millor et sembli. Ara, et respecto, inclós quan veig que el pas del temps ens ha fet massa diferents i més distants. Et noto sola, quan sempre havies volgut aparentar el contrari davant meu. Tenies amics, coneguts i amants, i a més a més, com en una mena de món apart, em tenies a mi. Comptaves en qualsevol moment amb mi. Ara, en canvi, a mi cada cop em tens menys. Jo ja no compto amb tu.No m'atreixo a preguntar-te ni com em veus, ni què significo per tu, ni si tan sols si utilitzes la paraula AMIC quan parles de mi. M'has fet plorar. M'has vist plorar.Ara, ni tan sols ploro. Sento llàstima per tu. No tindré mai ni tinc la brúixola que et porti pel millor camí, però et veig desorientada.He intentat estimar-te. No me n'he sortit.No ens uneix la mateixa màgia. No sento la mateixa il·lusió per tu.Em costa molt actualment dir-te el que penso i sento.Mai m'havia costat tant com ara. Mai vaig saber dir-te que t'estimava. Mai sabré dir-te tampoc que no ets ni seràs mai la persona que jo imaginava. Has canviat i ho seguiràs fent.