Tossuderia o Tossudesa?

Un relat de: ORIOL
I ara que ja és tard ho vols tenir tot
Ara que ets lluny te'n adones
que et falta i et faltarà a hores
el que hi havia abans de tot.

T'has anat entodussint en tenir-me
en buscar-me i disposar de mi
exigint i tornant exigir el que et falta
sense tenir intenció d'escoltar-me a mi

Tot el que et proposo estar fora de lloc
tot el que et proposen t'acaba fent mal
per tu tot és fàcil i normal sent lluny
però de seguida i ràpid treus el puny.

Què et passa? Què tens? És tossudesa?
per què no tinc ja la lliçó ja ben apresa?
em fas mal i no t'ho dic, aguanto i somric
només dius no vindré abans del que et dic

Per què tants retrets dels temps passats?
per què em fas creure que el "I si haguéssis..."
era la única solució perquè no marxéssis
i evitar així rancúnies i sentiments cremats?

Avui hi has tornat de nou a entossudir-te
Estimada, ja no sé ni tan sols com dir-te
que no siguis tan egoista ni tan tossuda
això noens porta a la felicitat volguda.

Felicitat muda, tossudesa o tossuderia
poques paraules, i monosíl·labs tot el dia
com et puc destapar? quan parlaràs?
quan diràs si és tossudesa o tossuderia?

Falta de comunicació, és amor? és felicitat?
és tossuderia? és amistat?
o és que el que hi havia abans i aquí...
i que tan lluny i ara i aquí no pot seguir?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

39131 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com