Cercador
Per què ara i tan lluny?
Un relat de: ORIOLMarxes per obligada necessitat
lluny de la crisi i la ciutat
no t’ho has pensat gaire
no me’n assabento i ja has marxat.
Masses quilòmetres ens separen
No sé que he de fer, agafar un vol?
No sé gelós i fer-te bon paper?
No puc no tinc diners, només t’enyoraré.
No tens ni feina, només la il•lusió
et fas la forta però ploràves a l’avió
cal començar de nou i tornar-hi
No era el millor moment per anar-hi
M’has deixat sol, allà no veus ni el sol
I és que m’has omplert d’esperança
quan el viure junts era un farol;
I no has posat Noruega a la balança!
Ara em demanes que tingui paciència
Que el temps ho dona tot i res canvia
que visquem el present i el dia a dia
que difícil és no abandonar la gelosia.
lluny de la crisi i la ciutat
no t’ho has pensat gaire
no me’n assabento i ja has marxat.
Masses quilòmetres ens separen
No sé que he de fer, agafar un vol?
No sé gelós i fer-te bon paper?
No puc no tinc diners, només t’enyoraré.
No tens ni feina, només la il•lusió
et fas la forta però ploràves a l’avió
cal començar de nou i tornar-hi
No era el millor moment per anar-hi
M’has deixat sol, allà no veus ni el sol
I és que m’has omplert d’esperança
quan el viure junts era un farol;
I no has posat Noruega a la balança!
Ara em demanes que tingui paciència
Que el temps ho dona tot i res canvia
que visquem el present i el dia a dia
que difícil és no abandonar la gelosia.
l´Autor
55 Relats
64 Comentaris
49045 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Avui no serà l'últim dia i demà igual
- Colpit i commogut
- Es fa tard
- Torno a existir
- Tossuderia o Tossudesa?
- Per què ara i tan lluny?
- Intent de castell de 8
- Un record per no oblidar
- Olor a Festa Major
- Per a la independència
- La sardana de l'amor
- Toca'm!, però per pura necessitat!
- Còctel de sentiments després de l'estiu.
- T'ensenyaria a caminar
- Una nit vora el mar