Per què ara i tan lluny?

Un relat de: ORIOL
Marxes per obligada necessitat
lluny de la crisi i la ciutat
no t’ho has pensat gaire
no me’n assabento i ja has marxat.

Masses quilòmetres ens separen
No sé que he de fer, agafar un vol?
No sé gelós i fer-te bon paper?
No puc no tinc diners, només t’enyoraré.

No tens ni feina, només la il•lusió
et fas la forta però ploràves a l’avió
cal començar de nou i tornar-hi
No era el millor moment per anar-hi

M’has deixat sol, allà no veus ni el sol
I és que m’has omplert d’esperança
quan el viure junts era un farol;
I no has posat Noruega a la balança!

Ara em demanes que tingui paciència
Que el temps ho dona tot i res canvia
que visquem el present i el dia a dia
que difícil és no abandonar la gelosia.

Comentaris

  • sovint..[Ofensiu]
    natasha | 28-04-2013

    ... La covardia no ens deixa dir el qe voldríem, ni tan sols Adéu.

    Una abraçada

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com