La sardana de l'amor

No et conec del tot i potser t'estimo massa.
Ni ho tinc tot ni t'he tingut massa
Ni ho donaràs tot i potser ja he donat massa
i sé que fas veure que no entens el que em passa.

Mai més podré acompanyar-te amb aquella música
he deixat de tocar instruments per tocar de peus a terra
he deixat d'anar a la guerra de l'enamorament
per dir-te el que vaig sentir per tu ja seriosament.

Fruit del somni, fruit de la il·lusió, fruit d'una coincidència
ens trobàrem tancats en aquell petit racó buscant aquella clau
que ens permetés trencar amb la innocència
d'aquelles coses que no pot controlar el cor ni la ciència

No es reptetirà!No vull demanar impossibles ni ho intentaré
m'he cansat d'imaginar i anar més enllà del que aconseguiré
sé que vols seguir i ara i aquí, sé que vols el millor per mi
és el moment de posar fi a tot el que hagués volgut compartir.

No he pogut posar-te nom. Tampoc te'n posaré ara.
No estàs per mi i potser perdo l'oportunitat avui llunyana
d'algun dia estar junts a Barcelona quan bufi tramuntana.
No passarà mai!Només recordo el teu nom si ballo la sardana.