Una nit vora el mar

He caminat sol. Sol per la platja.
Primera nit d'estiu.I ja he plorat de nou.
Potser necessito fugir, potser quedar-me
potser seduir-te i portar-te amb carruatge.

Les ones eren grans. No feia fred ni calor
un pas darrera l'altre deixava petjada
i damunt la sorra fina i verge
he anat dibuixant la teva imatge.

Arriba l'estiu i em sento atret altre vegada
per la platja, la lluna, el sol, i la nit melanconiosa
passejo sense rumb, poso els peus damunt l'aigua acristallada
i em mullo i sento calfreds. L'aigua ja no està gelada.

No entenc perquè tremolo. M'han acariciat el coll.
Un vaixell buit fa temps que espera aquí en el moll
no sé si vols o pots venir-hi, jo no puc ser capità
vull ser navegant per si tu vols fer amb mi de tripulant.

Pas de les hores i ventades. Han desaparegut les petjades.
He caminat descalç perquè em seguissís
he plorat llagrimejant perquè em sentissis.
Res canvia. Jo aquí i tu allà des dels inicis.

Volia sentir aquella dolçor dels teus petons
han esdevingut imaginaris,m'han faltat els llavis
he decidit anar-me'n, i cridà obertament
t'estimo perquè es sentis des del far fins als espigons

Mentre et recordava, ritme d'havanera de fons
no et diré on he anat a seduir-te ni a buscar-te
fa massa temps que no tinc direcció ni tampoc timó
una nit vora el mar sense tu plena de dolor.

Serà el nostre petit secret. No el desvetllis a ningú.
una nit vora el mar que ja s'acaba i queda en record
meu, teu i del nostre gran amor.
Una nit vora el mar que m'ha robat el cor.

He sentit el plaer d'estirar-me a la sorra.
he pensat que ja deu dormir perquè ja és hora
més val que tornis aviat a Barcelona
perquè el seu amor no vindrà ni ara ni tan d'hora