Còctel de sentiments després de l'estiu.

Un relat de: ORIOL

M'asento davant l'escriptori. Agafo la ploma tot just avui que torno a la feina després de 3 setmanes de vacances. Diuen que merescudes. Altres diuen que necessàries.Jo dic que inesperades des del primer dia fins l'últim.
Han estat un autèntic còctel de vivències i sentiments inesperats.
En una primera fase avions per poder estar amb aquells membres de la família que tinc lluny. M'he sentit cuidat. Molt més del que fa la gent propera.Me'n vaig adonar que mentre el vol s'enlairava jo també intentava que voléssin al mateix ritme que l'avió tots aquells sentiments que per fi volia deixar enrera.Essent un sentimental com jo això és del tot impossible!.Just abans del que el vol s'enlairés, unes mans argentines que, per pura coincidència tenia al meu costat, m'ajudaven a cordar-me el cinturó que minuts abans els teus ulls, el teu accent i els meus nervis conseqüents misteriosament havien entrebancat. Quin plaer de viatge! Quin plaer de música. Va ser la millor música que podia tenir.Involuntariament, però misteriosament, havia oblidat posar el mp3 al meu equiptage. De bon grat, en baixar de l'avió, t'hi hagués posat a tu i als teus dibuixos, que havies anat fent mentre volàvem: tu en un avió i jo en la imaginació que no podia deixar de mirar-te.
Segona fase del viatge.Ganes d'estar sol però de viure experiències noves, em feien agafar la motxilla, el cotxe, i les il·lusions per venir a descobrir-te. Compartírem cultura, estimació per un país i una bandera, ganes d'estar junts i descobrir-nos des del primer moment i aprendre coses noves, però això sí estant lluny de casa.Aquelles nits que em buscàves per portar-me fins al banc per viure moments apassionats no les oblidaré, però contra tot pronòstic del que s'hagués pogut mai imaginar, et confesso que mai van arribar a agradar-me del tot.Potser van arribar incomodar-me perquè veia que tan per tu com per mi eren pura necessitat i res més Una de les últimes nits que vam estar junts, segurament jo tampoc ho desitjava, però et veia amb un gran entusiasme per viure "l'última nit".Va tornar-hi a unir-nos la passió, la necessitat, però no el sentiment ni el feeling necessari perquè la relació pugués créixer i anar endavant. Així t'ho vaig transmetre. No et va agradar!. Em deiès que no sé què vull, i ara me'n adono que potser sigui veritat.Vàres plorar i interiorment jo també!
Tercera fase del viatge. La tornada a casa i els dies posteriors que estic visquent ara mentre escric.Han estat un còctel de vivències i sentiments fugaços, perquè no sé res de les persones que em vàren acompanyar ni en la primera ni tampoc en la segona fase del viatge. Segurament és el que mereixo. Tampoc sé el que vull ni què és el millor. Potser sigui millor el silenci o potser no, però segurament sigui inútil intentar reviure de manera diferent allò que no ha funcionat en el passat. El passat és el que va ser i el present és el que està essent.El present no deixa ser el fruit que hem conreat durant el passat. Potser per això, ara em sento com sento: amb un cúmul de vivències i experiències a l'esquena que sens dubte em fan tocar de peus a terra.Potser és ara que em retornen tots aquells pensaments i sentiments que m'havia proposat deixar enrera quan l'avió s'enlairava.I és que quan l'amor és fugaç, tot es calma quan tornes a tocar de peus a terra, però quan l'amor és verdader, tot retorna quan deixes de volar i toques de peus a terra. Potser és impossible deixar enrera allò que porto dins del cor, tot allò que em fa volar estant a terra.No es poden fer volar els sentiments amb el vol d'un avió. Els sentiments només volen quan no són reals.Vaig voler fer volar estant enamorat, he volat enamorat i ara que ja no volo segueixo enamorat!

Comentaris

  • Volar[Ofensiu]
    nana_17 | 06-09-2010

    Volar per cels blaus,
    agafant una mà,
    aquella mà.

    Volar acompanyat de sentiments,
    il·lusions, somnis.
    Realitats.

    M'ha enamorat el principi del text,
    m'ha fet somiar i somriure
    exterior i interiorment.

    Voldria saber que tot ha servit per alguna cosa, que no hi ha res que hagi estat, sense estar.

    Va bé saber saber-se.

    Com també, saber-se estimat i necessitat.

    Ànims de nou dins aquesta rutina.

    petns i abraçades. Nana.

    p.d. la rutina sempre pot(s) trencar-se(la) :P

  • Sentiments...[Ofensiu]
    natasha | 05-09-2010

    ... que en una coctelera són capaços de moure móns...
    Qui sap si volant en un avió, a través d'un telèfon o tradicionals lletres són capços de tornar al seu lloc i fer-nos viure realitats encantadores...
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

38844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com