Toca'm!, però per pura necessitat!

Et demano que em toquis però per necesssitat,
t'exigeixo que facis tot el que calgui per exitar-me
et prego que em mullis cada part del cos,
et prometo que ja no sento res.És pura necessitat.

Recordo cada moment viscut, enyoro cada esbufec,
m'emociono amb el somni de cada un dels moments viscuts
tremolo quan refaig a la memòria el color dels teus vestits
i em sóc fracassat quan penso en tot allò que no vàrem viure

Parlo d'un tren que vaig deixar passar i que ja no tornarà.
Parlo de tu que en aquell moment només et veia que defectes.
Penso en tu que vàres omplir un buit molt gran que tenia
i voldria que el tornéssis a omplir perquè el segueixo tenint.

En aquell moment deia que érem massa diferents per seguir.
Ara t'ho segueixo dient.Només vull tornar a viure l'aventura.
Sé que ja és tard i que no et puc tornar a omplir de dubtes.
Ja no pretenc fer mal ni semblar egoista, però vull tocar-te!.

Tothom em deia i em diu que no sento per tu el que fa falta,
que és pura necessitat, buidor i plaer el que em fan enyorar-te
no sé si m'entendràs ara que per fi tornem a tenir converses,
però cert és que la pura necessitat m'ha fet tornar a trobar-te!