T'ensenyaria a caminar

Un relat de: ORIOL

Us separa l'edat i em demanes consell. Us separa la manera de sentir l'amor i em demanes opinió. No puc recomanar-te altre cosa que la llunyania. Em sap greu, però sé que necessites adonar-te'n per tu mateixa. Sé que realment no saps què és el millor per tu, perquè el que sents dins teu segurament et desborda. Jo em comprometo a fer-te costat si realment et fa falta. Segurament ell et persegueix, però no com et mereixes ni com t'agradaria. Em comprometo a seguir-te guiant per un millor camí. Saps que et mira amb un desig sexual desenfrenat, però intentes obviar-lo, i alhora no pots. Saps que segons quines paraules ja t'incomoden massa, però alhora no saps estar sense rebre res d'ell.Són un munt de sensacions extranyes que ja et torturen. Ara, a més a més, si les coses ja no eren prou complicades, no saps ni què ni com apareix no sé qui. Però, ni ara ni tampoc jo mateix parlaré de mi. He vingut només per donar-te suport i per acompanyar-te fins on calgui Potser per demostrar-te que l'amor és una altre cosa. Segurament el desig sexual autèntic també El desig mai pot ser una cosa independent, sense sentiments, sense una manera de sentir i fer sentir, sense una manera de caminar i en definitiva, sense una manera de mirar. Ell ni tan sols et va mirar. Te'n adones? Potser també s'avergonyeix de com t'està tractant?No permetis que tot això et desgasti excessivament, no permetis que t'acabin fent veure que la teva manera de sentir és errònia, o que t'acabi ferint de manera irreperable.No el conec, però tampoic en tinc ganes. El que m'arriba d'ell no m'atrau. En canvi, el que m'arriba de tu sí que m'atrau. No puc amagar-me'n. Sinó no seria aquí: diposat a ajudar-te, i esperant entrecreuar les nostres paraules, els teus dits amb els meus, i els nostres pensaments. Vull que tiris endavant tenint-me al teu costat.Encara que algu dia, hagi de sentir que no sóc el teu tipus o que ha arrinbat el moment d'anar-me'n.

Ens separa l'edat segurament també. Alguna cosa em diu que per tu això no és important ni ho serà. Ens commouen els batecs del cor provocat per paraules sinceres, des de l'amor podem donar-nos un cop de mà, des de l'amistat ajudar-nos, des de l'atracció fer sentir, i des del respecte enamorar.No parlo de present. Seria il·lògic. Parlo de que podríem, de futur de que mai se sap. Sento la necessitat de donar les gràcies per llegir-me, per seguir, per voler continuar, per esperar i fer-me esperar i per saber-nos dir tímidament, (i crec que no m'equivoco) un NO MARXIS!.He fet un pas. Necessitava transmetre tot el que he intentat transmertre avui. Feia massa dies que passava pel teu costat sense dir-te res. Feia massa que em veies com un extrany amb qui hin faltava comunicació Només he començat pel principi de tot allò que t'havia de dir. Encara queda molt pel final. Ara fes el pas tu també, i si et ve de gust explicar-m'ho ja saps que em trobaràs.

Comentaris

  • lamornoemfafastic | 25-09-2010 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per el comentari que m'has fet al meu últim relat, m'ha agradat molt.
    Un petó.

  • lamornoemfafastic | 30-08-2010 | Valoració: 10

    Com m'agradaria que algú m'hagués dit això fa dos anys, m'has despertat moltes coses que feia temps que no recordava.
    Ets una bona persona, n'estic segura.

  • Rellegeixo...[Ofensiu]
    natasha | 20-08-2010

    ... el text per enèssima vegada i hi veig TANT... que segurament no sàpiga ben bé què posar en aquest apartat...
    És una sort trobar textos com aquest i tinc la certesa que aquest "ella" a qui escrius n'està orgullosa i sap que pot comptar amb tu malgrat no passa per un bon moment. Sentir, correspondre, ser correspost, estimar... massa cosa juntes per algú que no veu clares les coses!
    En alguna part del text he vist un mirall, pot ser? ;)

  • Interessant troballa,[Ofensiu]
    angie | 17-08-2010

    no pel tema del relat, sinó perquè el trobo força ben escrit, amb algunes apreciacions sobre ortografia i lèxic que si rellegeixes, de seguida veuràs. M'agrada molt el final i també aquesta frase del teu pare, tot i que és bo alternar periodes de lectura amb l'escriptura, ens ajuda molt a millorar.
    Fins aviat!

    angie

  • potser...[Ofensiu]
    nana_17 | 16-08-2010

    un dels dos parla mirant al futur i l'altre vol viure el present.

    tmb es vol sentir enamorada o qui sap, simplement estimada i acompanyada.
    Vol ser corresposta, però tmb li agradaria molt correspondre.

    ensenyar a caminar, potser és un bon títol.

    Caminar endavant, sense parar, seguir i no frenar!

    ptns!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ORIOL

52 Relats

60 Comentaris

38844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriponsribas@gmail.com