T'ensenyaria a caminar

Us separa l'edat i em demanes consell. Us separa la manera de sentir l'amor i em demanes opinió. No puc recomanar-te altre cosa que la llunyania. Em sap greu, però sé que necessites adonar-te'n per tu mateixa. Sé que realment no saps què és el millor per tu, perquè el que sents dins teu segurament et desborda. Jo em comprometo a fer-te costat si realment et fa falta. Segurament ell et persegueix, però no com et mereixes ni com t'agradaria. Em comprometo a seguir-te guiant per un millor camí. Saps que et mira amb un desig sexual desenfrenat, però intentes obviar-lo, i alhora no pots. Saps que segons quines paraules ja t'incomoden massa, però alhora no saps estar sense rebre res d'ell.Són un munt de sensacions extranyes que ja et torturen. Ara, a més a més, si les coses ja no eren prou complicades, no saps ni què ni com apareix no sé qui. Però, ni ara ni tampoc jo mateix parlaré de mi. He vingut només per donar-te suport i per acompanyar-te fins on calgui Potser per demostrar-te que l'amor és una altre cosa. Segurament el desig sexual autèntic també El desig mai pot ser una cosa independent, sense sentiments, sense una manera de sentir i fer sentir, sense una manera de caminar i en definitiva, sense una manera de mirar. Ell ni tan sols et va mirar. Te'n adones? Potser també s'avergonyeix de com t'està tractant?No permetis que tot això et desgasti excessivament, no permetis que t'acabin fent veure que la teva manera de sentir és errònia, o que t'acabi ferint de manera irreperable.No el conec, però tampoic en tinc ganes. El que m'arriba d'ell no m'atrau. En canvi, el que m'arriba de tu sí que m'atrau. No puc amagar-me'n. Sinó no seria aquí: diposat a ajudar-te, i esperant entrecreuar les nostres paraules, els teus dits amb els meus, i els nostres pensaments. Vull que tiris endavant tenint-me al teu costat.Encara que algu dia, hagi de sentir que no sóc el teu tipus o que ha arrinbat el moment d'anar-me'n.

Ens separa l'edat segurament també. Alguna cosa em diu que per tu això no és important ni ho serà. Ens commouen els batecs del cor provocat per paraules sinceres, des de l'amor podem donar-nos un cop de mà, des de l'amistat ajudar-nos, des de l'atracció fer sentir, i des del respecte enamorar.No parlo de present. Seria il·lògic. Parlo de que podríem, de futur de que mai se sap. Sento la necessitat de donar les gràcies per llegir-me, per seguir, per voler continuar, per esperar i fer-me esperar i per saber-nos dir tímidament, (i crec que no m'equivoco) un NO MARXIS!.He fet un pas. Necessitava transmetre tot el que he intentat transmertre avui. Feia massa dies que passava pel teu costat sense dir-te res. Feia massa que em veies com un extrany amb qui hin faltava comunicació Només he començat pel principi de tot allò que t'havia de dir. Encara queda molt pel final. Ara fes el pas tu també, i si et ve de gust explicar-m'ho ja saps que em trobaràs.