Irrenunciable vida

Contradiccions i desproposits. En ocasions renúncies.
En ocasions acceptacions.

Però no, cap dolor és gratuït. Ni cap ofrena. Ni cap pèrdua és intemporal.

L’estat d’ànim que t’ha dictat el poema és l’extracte poètic-filosòfic d’una lluita interna.
Per a mi la clau és en la tercera estrofa:

“Aquest vol erràtic i cec
que neix inconscient enmig de l’atzar,
mofant-se de tot; esquerdant la raó,
estabornida per sentiments inabastables,
que, a la fi, ningú no entén”.

És la impotència davant les incògnites que ens presenta la vida... Són els dubtes inevitables d’una raó que s’esquerda i resta estabornida... I sobre tot el vol erràtic i cec... i inconscient enmig de l’atzar...
És la supremacia de l’intel•lecte sobre la bondat i la saviesa.

Si ens deixem arrossegar pel pol negatiu, acabem dins d’un pou sense fons. Això no nega la possible realitat de la qüestió. Quan hom ignora l’altre pol, quan no és capaç de reflexionar, quan no compensa, “quan en el vol erràtic i cec” es deixa endur per les emocions més febles, el resultat és la manca de control fins i tot de “l’atzar” car les emocions febles “esquerden la raó”.

Bon poema, Joan
Joanalvol

Un poema que és una reflexió, una acceptació i una lliçó per a tenir present que viure és un aprenentatge diari.

I a part del seu missatge, una delicia de poema per a ser llegit en veu alta, per a declamar-lo als quatre vents, o senzillament, per a llegir-lo en la intimitat i fer-lo una mica nostre.

Preciós Joan, delicat i emotiu.

Una càlida abraçada,
Núria

I no per això real. La Vida i viure la Vida i assumir la propia vida és, com tu molt bé dius, irrenunciable. I llavors comparteixes i pateixes i t'enriqueixes... de tot això que tu expliques meravellosament. Sols em sobra una paraula...únic.

Quan he llegit el teu poema per primera vegada, senzillament m'ha agradat molt. La segona vegada m'ha fet sentir trista, camins vitals que no es recorren, desitjos i somnis que no s'acompleixen perquè el temps passa de pressa i perquè tots tenim el pensaments i els sentiments esclaus. Uf! Després de la tercera lectura, he mirat el pasisatge que es reflecteix en la nineta del teu ull i he decidit que, malgrat tot, era una albada.

La vida el regal més preuat que tenim.
Entre color i color, millor si gaudim totes les tonalitats,
no oblidant-nos mai de la llibertat i la felicitat.
Abraçades

Per molt que ho vulguem ignorar, la part fosca de la vida hi és, i ens afecta. Seria infantil fer l’estruç i enganyar-nos. Trobo que fas molt bé de deixar-ne constància.

el meu poema té un to molt negatiu i pessimista......però està fet amb aquesta intenció, la de fer reaccionar el lector( i el primer jo) i revelar-se i dir:

ep, que també hi ha moltes coses bones a la vida !!!

abraçades
joan

Una mica trist, no creus? - la vida també té molts aspectes que valen la vida, no creus?

Una abraçada.

Gemma