Cercador
INTERIOR (Traducció)
Un relat de: Onofre- Compartir:
Interior
La introspecció de la vida interior es pot fer de dues maneres, amb el TAO o amb el TAC. Te'n vas a un monestir budista, t'asseus sobre les cames en forma d'aspa, tanques els ulls deixant suament una mà a cada genoll i començes a respirar amb la panxa acompassadament. Des del bulb raquidi del cervell es desprèn la boira de la consciència i et travessa la cara, el coll, els pulmons, el cor, el diafragma, l'estómac, els intestins, el circuit del sexe fins inundar les cuixes i perdre's per les plantes dels peus cap al fons de la terra a través dels jeroglífics de la catifa. Els avatars de l'esperit, les lesions morals i els somnis trencats que la consciència es troba en aquest trajecte es dissolen en el no res si guiat per un mestre un ha après a fondre's. Per molt cruixit que un estigui, el "no-res" és el que et cura, el que et salva.
Un altre mètode d'introspecció, que també respon a la vida interior, és el TAC o la Tomografia Axial Computeritzada. En aquest cas un es tomba en una llitera inoculat prèviament amb un liquit de contrast a les venes i una màquina amb intel.ligència rigorosa comença a planxar el teu cos des del crani fins als genolls tallant la teva vida interior en rodanxes com una botifarra. L'escàner és una altra forma de meditació. Aquesta màquina inaudita és capaç de detectar qualsevol anomalia del teu organisme de la mida de mitja llentia. S'ha de ser molt audaç per sotmetre's voluntàriament a aquesta prova. Quan el radiòleg eleva les plaques contra la llum d'una lampada hi apareix un món d'intersticis i ombres misterioses que un no sap ben be si es refereixen al cos o a l'ànima. Pels escorrialls de tots els teixits de l'organisme ha baixat la consciència fruit de la meditació transcendental i a mig camí, a l'altura del fetge, s'ha trobat amb l'escàner del TAC que ve de pujada. En aquest punt es realitza un pacte, un compromís amb l'atzar. Qualsevol enrenou moral es barata per salut. Deu contra un a que tothom prefereix el veredicte favorable del TAC a qualsevol mal moral que ens vingui o ens pugui promulgar la consciència.
----------
Manuel Vicent
(publicat l'1-05-2011)
----------
Traducció: O. d'E.
La introspecció de la vida interior es pot fer de dues maneres, amb el TAO o amb el TAC. Te'n vas a un monestir budista, t'asseus sobre les cames en forma d'aspa, tanques els ulls deixant suament una mà a cada genoll i començes a respirar amb la panxa acompassadament. Des del bulb raquidi del cervell es desprèn la boira de la consciència i et travessa la cara, el coll, els pulmons, el cor, el diafragma, l'estómac, els intestins, el circuit del sexe fins inundar les cuixes i perdre's per les plantes dels peus cap al fons de la terra a través dels jeroglífics de la catifa. Els avatars de l'esperit, les lesions morals i els somnis trencats que la consciència es troba en aquest trajecte es dissolen en el no res si guiat per un mestre un ha après a fondre's. Per molt cruixit que un estigui, el "no-res" és el que et cura, el que et salva.
Un altre mètode d'introspecció, que també respon a la vida interior, és el TAC o la Tomografia Axial Computeritzada. En aquest cas un es tomba en una llitera inoculat prèviament amb un liquit de contrast a les venes i una màquina amb intel.ligència rigorosa comença a planxar el teu cos des del crani fins als genolls tallant la teva vida interior en rodanxes com una botifarra. L'escàner és una altra forma de meditació. Aquesta màquina inaudita és capaç de detectar qualsevol anomalia del teu organisme de la mida de mitja llentia. S'ha de ser molt audaç per sotmetre's voluntàriament a aquesta prova. Quan el radiòleg eleva les plaques contra la llum d'una lampada hi apareix un món d'intersticis i ombres misterioses que un no sap ben be si es refereixen al cos o a l'ànima. Pels escorrialls de tots els teixits de l'organisme ha baixat la consciència fruit de la meditació transcendental i a mig camí, a l'altura del fetge, s'ha trobat amb l'escàner del TAC que ve de pujada. En aquest punt es realitza un pacte, un compromís amb l'atzar. Qualsevol enrenou moral es barata per salut. Deu contra un a que tothom prefereix el veredicte favorable del TAC a qualsevol mal moral que ens vingui o ens pugui promulgar la consciència.
----------
Manuel Vicent
(publicat l'1-05-2011)
----------
Traducció: O. d'E.
Comentaris
-
Molt bo,[Ofensiu]allan lee | 08-11-2011
m'encanta la comparança i l'aspecte lúcid- humorístic- tomogràfic. Veritablement, al TAC t'ho troben tot, i sí que resulta una mica xulesc fer-te'l per matar l'avorriment. Mai he fet relaxació TAO perquè em posa dels nervis, però sí m'han fet TACs i demès i sempre ha estat una experiència...gràcies per llegir-me i pel teu comentari. Salutacions cordials,
a
l´Autor
42 Relats
66 Comentaris
37920 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.
Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.
Últims relats de l'autor
- Incongruencia, cap
- Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)
- La proclama natural
- A reculons
- Òrgans glandulosos
- Retencions
- Menús
- No perdis mai la clau
- Parlar per parlar
- Deixem-ho córrer
- Veritat i realitat
- El barber de Cambrils
- El zàping del dia cinc
- Tan cert auguri com efímera promesa
- Ella