instruccions per canviar el món

Les hauriem de seguir tots aquestes instruccions. Tens tota la raó, no es pot descansar el setè dia... hi ha massa feina a fer... M'ha encantat el començament del poema, sí, la primera estrofa.
- construeix un cel,
exquitxa'l de núvols
a discreció,
pinta de verd i de cafè
la terra,
penja, amb compte,
una lluna plena a occident
i a orient
un sol brillant i poderós.-
M'ha semblat magistral. Tan de bo poguéssim posar-nos tots d'acord i fer-ho, doncs!! Jo m'hi apunto si algun dia ho aconseguim!!! Molts petons maco!!! ((uff, com m'enrrollo!!!!! xDD!))

laura^^

si em fas poemes com aquests,
com tots
em serveixen per llegir-te a tu
i no descansar mai més

perquè la lluita continua,
no acaba mai


tot això
potser ara no ha fet més que cvomençar...

no trobes?


una gran, forta, sentida abraçada


salut

què bo, si senyor... no descansarem, no!?!?!?
1.- el gos passeja l'amo, tal qual...jejeje
2.- el meu aniversari referent al meu naixament:P, no d'edat...jejejje
3.- el poema és de la Plaça del Sol, des d'un restaurant libanès... en realitat fa un mes que no viatjo......tot i que m'encanta...jejej
bon diaaaaaaaaaaaaaaaaaa aritistaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
PD: merci pels versos, de tota manera!!!!!!!

Instructiu. M´agrada aquest cant d´esperança, m´agrada pensar que encara queda gent que vol fer cambiar les coses, que encara somia un futur. No descansem el seté dia.

Felicitats.