Cercador
Informe sobre un viatge
Un relat de: boigboig- Compartir:
Cada dia em trobava en l'aire
tallat de cristalls
i on la terra s'acabava
hi havia aire
espès de ferums
Cada nit esmicolava el vent
ple de perfums
i sentia el lament de les òlibes
en els meus ulls.
No calia caminar tant
per trobar-me
el que ja em sé
de memòria.
Comentaris
-
Viatge de paradoxes[Ofensiu]filladelvent | 09-10-2005
La contradiccó, l'oposició del dia i la nit... i l'última estrofa, una sentència.
M'agrada com resumeixes l'angúnia del dia i la bellesa misteriosa de la nit amb aquest parell de frases que són precioses:
Cada dia (...) hi havia aire
espès de ferums / Cada nit esmicolava el vent
ple de perfums
És clar que no li poses pas fàcil al lector... no sé ni on et trobes, ni com ni per què. I l'última estrofa t'acaba de desconcertar del tot.
No calia caminar tant
per trobar-me
el que ja em sé
de memòria.
És clar que la poesia no crec que es fagi per explicar una història, sinó uns sentiments que necessiten sortir, i en aquest aspecte està totalment broadada. Felicitats!
-Filladelvent-
-
La diferència i la repetició...[Ofensiu]Leela | 09-10-2005
Etern retorn
sobre nosaltres mateixos
rínxol que cargolem
entre els dits assedegats
de novetats i frescor
un dia més ens sembla que
veiem ombres del que ja hem vist
però
la terra encara no s'acaba
per moltes ferums que olorem
hi haurà perfums ignots i dolços
que encara ens esperen...
Escolta les òlibes com et criden:
dos dies no són mai igu-u-u-u-als!!
... per sort!
Una abraçada!!!
l´Autor
33 Relats
192 Comentaris
152319 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.