Inacabat de primavera...

Un relat de: joandemataro

I

I tot retorna , renovella…

Esclata la flor,
aromes novells
als munts i a les valls.
I vora la mar
ja salpen vaixells.
En ruta és l’amor…

- Si ens crida la vida,
desterrem el plor!


II


De la primavera,
ja no us diré més
no tinc temps per parir un vers!
Em parla i és tan sincera....

- Necessito tant gaudir-la,
necessito tant sentir-la qu…



Comentaris

  • Punts suspensius[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10

    Més que inacabat aquest poema em fa pensar en uns punts suspensius, on no s'indiquen les moltes coses que t'inspira la primavera, però que s'intueixen. M'has fet pensar en el gran Salvat Papasseit i m'has encomanat una alenada de frescor, tan necessària ara. Una forta abraçada Joan, records a la dona i fins aviat!

    Aleix

  • Fa un temps enrere[Ofensiu]
    MartatraM | 22-04-2014

    Hola Joan,

    Fa temps que em vares escriure, he estat molt desconnectada. Ara et llegeixo, felicitats per la feina, un poema molt fresc i amb olor a primavera.

    Fins aviat

    Marta

  • Benvolguda primavera...[Ofensiu]
    elenam | 11-04-2014 | Valoració: 10


    I esclata després d'un llarg repòs, desperta i ens acompanya amb aquest meravellós poema ple de llum i força.
    abraçades

  • Molt bo e interessant [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 01-04-2014 | Valoració: 10

    Realment esclata la primavera i així vols gaudir-la... és imprescindible que vulgues assaborir-la. És un gran poema... Un gran salut, Joan, de Rafael Molero Cruz

  • L'eterna primavera[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-04-2014 | Valoració: 10

    on l'amor és en ruta. Tothom pot parlar de la primavera però no tothom ho fa com tu, amb aquesta "aparent" simplicitat i aquesta necessitat de gaudir-la. Mai no sabrem el perquè necessites sentir-la però tant se val, és el teu secret.

    Petons

  • No tens temps per parir?[Ofensiu]
    Annalls | 31-03-2014 | Valoració: 10


    I dons això que has fet ???
    Perquè és un Sr vers, poema o com li diem !!
    Tot i que li falta... una e al qu... no em facis cas ... la primavera !!! Molt maço !

    Anna

  • Quina frase tan bonica, Joan!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-03-2014

    " Si ens crida la vida
    desterrem el plor".
    No pateixis que , malgrat ser tan voluble, la tindrem amb nosaltres tres mesos.
    El final molt original.
    Una abraçada, Joan.

  • ni el "que" dona temps[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 30-03-2014 | Valoració: 10

    Ja no hi ets, ja estàn gaudint-la. Que bé Joan.

    Com sempre la sorpresa és alla on ets tu i els teus escrits.

    Fantàstic

    Jordi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2104 Comentaris

355202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan