I finalment lliure ( continuació d'atrapada)

Un relat de: Cendra de flor

Cada cop em sento més morta per dins, cada cop em sento més petita, més insignificant, més poca cosa. No vaig ser prou forta per plantar cara als meus pares quan van decidir per mi, que no em calia continuar estudiant i vaig cedir a les seves pressions per deixar l'ESO. Malgrat els meus plans matussers per fugir de casa i esquivar el meu casament amb un vell decrèpit, no vaig ser prou llesta per aconseguir salvar-me d'ell i ara aquí estic compartint el llit amb un ésser que em produeix fàstic i que somia en tenir un fill. Això sí que no, faig i faré el que calgui per no caure en aquest parany. Les pastilles m'ajuden, són les meves aliades, les meves amigues secretes, elles i tu sou el meu únic consol, m'ajudeu a viure. Jo crec que el vell sospita alguna cosa, m'ha promès l'oro i el moro si em quedava embarassada, i jo aguant-me la llengua li he dit que no hi podia fer res, que això era cosa seva i de Déu, mentre per dins em petava de riure. La meva imaginació corre, vola i somio en mil plans per ser lliure. Em vull desfer del jou que em fa esclava, la meva ànima enyora la llibertat. Ja no estem a l'edat mitjana, les dones hem fet moltes conquestes de llibertat. Però se m'oblida que no totes, hi ha races, cultures i religions que menystenen a la dona i la maltracten o la dominen fins a anul·lar-la com a persona. I jo, malgrat que em pesi pertanyo a una d'aquestes. Quina sortida tinc digueu-me? Sí, sí la llei em protegeix, però he de renunciar a tot el que conec, a la meva família i a la meva llei. Ells m'exclouran de les seves vides com una pària i faran veure que sóc morta. Cada dia penso en matar o morir ? Se m'acudeixen mil formes d'acabar amb ell,i així no haver de trencar amb la família, però es moralment lícit: és bo per mi i per l'altra gent?
Només es guanyaria una petita escaramussa, però no la batalla ni la guerra a favor de totes les dones que estan en el meu mateix cas. No es poden guanyar així des de la ignorància, s'han de guanyar des de l'educació i el saber. S'han de guanyar des de la veritat . Així que finalment he baixat les escales, sense res, ni les joies, ni diners, només amb els meus llibres i he caminat de cara al futur. L' assistent social m'ha buscat una casa amb d'altres dones i noies amb la mateixa situació que jo. El primer que faré és acomplir el meu somni. Continuaré estudiant.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    brins | 24-05-2010 | Valoració: 10

    que desprèn coratge i valor. Res no pot impedir que es realitzin els somnis d'una persona, són seus. Té dret a fer-los realitat.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Valor[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Efectivament, per a dir prou de forma definitiva cal tenir valor, però per damunt de tot cal tenir-ho per "caminar de cara al futur".
    He trobat molt encertada aquesta expressió que descriu perfectament el sentir i el fer de la protagonista, que he retrobat després de molt de temps d'haver llegit la part anterior....

    T'envio una abraçada ara mateix,
    Unaquimera

  • Ben fet![Ofensiu]
    domi1 | 21-04-2010 | Valoració: 10

    Ha estat molt forta per refer la vida i continuar estudiant.

    Domi

  • Doncs sí,[Ofensiu]
    Yuna | 14-04-2010 | Valoració: 10

    qui lluita per algo, ho aconsegueix.. tot arriba ;)

    Txell

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

32924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.