Història de dues monges

Situarem la història a l'Edat Mitjana, una societat de roba sense suavitzant, higiene escassa i cavalls a trot, en un poble de la Catalunya central.
Sor Maria i Sor Raquel eren dues monges dominiques del Convent de Santa Clara de Manresa. Allà residien entre pregàries i xafarderies a mitja veu.
Eren les encarregades de les transcripcions d'alguns escrits religioses per encàrrec del Bisbe de Vic.
L'inici d'un estiu calorós es palpava entre l'aire calent que entrava per les reixes del convent. Un dia d'aquells, les dues monges passejaven pel claustre ombrívol del convent , tot parlant de la seva vida sedentària i avorrida que els hi havia tocat viure. Sor Maria li va dir a la seva companya:
-Sor Raquel, amiga, aviat Sant Joan serà motiu d'oració. Sortim sense aquest parrac negre (tot senyalant el sac insípid que portaven a diari) per anar a buscar algun petardillu?
Sor Raquel va afirmar amb el cap i un somriure mig dibuixat com qui va a fer una malifeta. Així que aprofitant una de les sessions de meditació, personals i intransferibles, que s'organitzaven un cop per setmana, van sortir d'allà per anar a veure un artesà que dissenyava els petards amb primeres matèries que li arribaven del mercat negre.
Van sortir per la porta de la cuina sense fer esma de soroll. Havien d'arribar a peu al Puigcardener, un petit turó a la vora del riu Cardener. De cop van sentir un soroll que el van identificar amb rapidesa. Un "cloc, cloc" de sabates de taló, accessoris que no eren habituals d'aquesta època. Només dues passes i es van trobar davant dues dones encaputxades, de mirada felina, bellesa incalculable i assumptes escabrosos entre els dits.
-Pareu aquí religioses- amb to d'amenaça- tenim un pla per a vosaltres.
Les quatre van entrar clandestinament en una de les tavernes, que tot i els enfrontaments amb els musulmans de Lleida, van quedar intactes i a l'espera d'ampliar una xarxa de prostitució.
Una de les "negres" es va presentar:
-Jo sóc l'Anna la "negra". Pagarem la vostra llibertat a canvi de la vostra fidel col.laboració en una tasca que només vosaltres estareu disposades a fer.
Les "negres" van explicar a les dues innocents monges, sense gaires detalls, què és el que farien, a on i quan.
Emocionades, inclús flipades pel brevatge de color rosat que van beure en aquell antre, van tornar a l'hora justa que acabava la meditació transcendental.
Passaren els dies de rigor i les dues religioses preparaven la fugida retallant algunes peces de roba, dels turmells fins a mitja cuixa. La bellesa no estava renyida amb el Senyor, oi?
Van escapar-se quan el sol va caure, amb roba curta sota de la llarga. Quan van arribar a la porta de la casa senyorial, les dues "negres" van aparèixer.
-Entreu - van dir - us donarem roba i quatre instruccions més.
Les dues Sor's van entrar acollonides sentint una música, tota estranya, de les entranyes d'un descampat que quedava a tocar de la casa. Per primera vegada van sentit el mot "tecno" que era una tipus de música estrafolària i maxacona que algun trobador va aprendre a tocar amb instruments de l'època.
L'ambient de la "rave", que era el nom que havien sentit més d'una vegada les dues monges un cop arribades a l'acte, era cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de la cort feudal. Les olles de fang contenien begudes psicotròpiques d'herbes i bolets al·lucinògens.
L'Anna la "negra" vigilava de reüll a les dues iniciades, que cada vegada que servien un gerra recitaven una pregària a "lo vagini".
Tot servint amb aire encantador i sensual, les dues monges van oblidar per unes hores la seva educació religiosa i mística. Però tenien clar que preferien continuar la seva benedicció a Déu. Tornarien al convent.