He perdut la gràcia d'escriure

Un relat de: aiguademar

No sé escriure, se m'ha esborrat el cervell. No em queden idees i quant més vull escriure menys en sé. Es com si m'hagues menjat un melicotó amb pinyol, i aquest se m'hagués quedat atrabancat al canal del cervell per on passen les idees, que després pasejen pel cor per posar-li sentiment i desemboquen a la mà si és escritura o a la boca si és parlant.
Em fa mal el cap si li dono moltes voltes. Tinc la ment com si fos una tovallola mullada que quan més la vols escorrer menys aigua surt, perquè de mica en mica s'ha anat aixugant.
Les lletres les trobo llunyanes, no les conec. És com si no sabés parlar, que és això de l'abecedari?No sé per on començar. Vull i vull i torno a voler, treure de mi tot el que sé,però no sé res.
Tinc un tap que no em deixa escupir totes els meus pensaments. Com si portés esparadrap a la boca, doncs ara el porto al cap.
Tant se val, si mateix, per a què ens serveix escriure? Per positivitzar!Per canalitzar la nostra energia, ja sigui negativa o positiva!Per crear nous móns on qui sap si hi podrem viure mai!Serveix per conèixer una mica més què som per dintre i no parlo de budells, ni d'ossos ni cabells rossos. Parlo d'allò que ningú pot enxampar, de la ment lliure quan està disposada a parlar.
Són tantes les coses bones que té escriure, que això darrer augmenta la meva ansia per redactar, per cantar versos originals en clau de fa. I es que he perdut la musa, la gràcia i el sentit de tot.
Ni les gotes d'aigua rajolinant els vidres m'inspiren a suspirar.
Tanco la llibreta, fins aquí hem arribat.
Adéu escriptura, tant se val el teu valor, t'he perdut ja de per vida; mal, oblit i un sol record


el teu nom.

Comentaris

  • que bonic, que sincer aiguademar![Ofensiu]
    llu6na6 | 08-01-2006

    A mi també em passa que penso que ja no podré escriure mai més, que és el mateix que dir que em sembla que ja no puc seguir vivint. I no, NO!!!

    Escrius i escrius, i escrius, i no pares. I com més tems no poder escriure, MÉS escrius.

    Ets una dona meravellosa. M'agrada MOLT la teva presentació, l'amor a l'instant que manifestes, a cada instant. Heus ací la clau de la vida i de la joia,

    FELICITATS aiguademar!

    Per a MOOOOLTS anys!

  • Un títol paradoxal[Ofensiu]
    iong txon | 08-01-2006

    …però t'entenc molt bé. Jo també estic una mica espès i porto ja uns quants mesos a l'atur literari, per dir-ho així. Fins a tal punt que envejo la dosi de frivolitat amb què t'has posat a escriure aquestes reflexions que, d'alguna manera, t'han servit per acabar la "mala racha". Enhorabona per això i que la inspiració no t'abandoni.

    Quim

  • Aiai...[Ofensiu]
    Yáiza | 07-01-2006

    Que bé descrius la sensació d'angoixa i inquietud de quan vols escriure i no pots!! De quan tota decidida t'asseus davant la fulla de word en blanc i mires i remires el cursor de la pantalla i res! Els dits es neguen a moure's, ni una paraula, tu! M'ha passat el mateix que a tu, i al final va sortir un petit text de desinspiració, va ser com treure el tap. I l'endemà tan contents! Apa noia, segueix escribint, que et segueixo llegint..!!

  • Que maco!![Ofensiu]
    fada_negra | 07-01-2006

    Que has perdut el que??Aixo no pot ser...es genial el que has fet..m´ha encantat...No canvies.
    petons

  • Dons esta de conya [Ofensiu]
    cassigall blau | 07-01-2006

    ...el k has escrit

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aiguademar

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

14711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.