Què en diem, d'això que vivim, d'això que ens envolta?

Un relat de: aiguademar

El sol s'ha perdut una nova nit, al mateix horitzó de sempre. Avui és més tard que mai i em pregunto si realment val la pena tot això, tota aquesta comedia que la gent anomena viure. Tant senzill com ser ermità, tant senzill com viure, pensar i sentir per a un mateix...però no, per sort o per desgracia convivim en societat. I en aquesta societat, en aquesta massa humana tant i tant superficial, ens trobem tu i jo, units per alguna mena de vincle que algú va voler dir-li amor. Ja no sé el que ens apropa, ni tampoc el que ens allunya, sols sé les paraules que un diccionari posaria a cada un d'aquest sentiments...la humanitat coneix tant com desconeix, tot allò que creu descobrir, tot allò que creu crear, tot allò que toca...i que de mica en mica va destruint. Ara mateix, tu i jo ens estem fent i desfent a l'hora. Por i desconfiança al que pugui ser de tot i de tothom, demà al matí quan obri els ulls...i quan novament posi un peu rere l'altre, al terra que cada dia he de repitjar. Una nit més, m'enfonsaré als meus llençols i demà un matí més, una veu extranya, una veu interior em dirà: Benvinguda a la Terra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aiguademar

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

17449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.