Trist, veure com enfonsem el món

Un relat de: aiguademar

Fa exactament tres hores que estic aquí asseguda. És l'hora d'esmorzar, sortiré de l'oficina i aniré pel carrer tentada de parar-me a cada aparador. Han començat les rebaixes, la febre del consum per si algú va quedar amb ganes després del Nadal. Quan acabo d'esmorzar torno a l'oficina. No sé com, solament sé que avorrides, passen les hores i marxo a casa. Allà m'espera el buit, el no res de la meva rutina. La companyia de la soledat, la tristor de veure les cadires buides. No m'aguanta ningú perquè jo no m'aguanto ni a mi. Només sé treballar i treballar.
De tant en tant, i si m'enrecordo, li poso una mica de menjar a nen Mingu, aquell canari que es passa el dia sol a dins una gàbia que no fa ni mig pam. "És el que li ha tocat viure", em dic a mi mateixa. I a mi? engabiar-me en la rutina és el que m'ha donat la vida?Potser seria hora de fer un replantejament del que estic fent amb els dies que passen.
No, em sap greu per mi mateixa, bé de fet no me'n sap cap perquè ja no penso ni amb mi, però ara he de marxar a portar el cotxe a la revisió i no em puc permetre perdre el temps.
Perdre el temps en reorganitzar la meva vida per portar una cotidianitat millor, seria perdre el temps realment?
Sí, en aquesta vida on l'amo és el caler, sí.




Desanimada pel món, desanimada per la mirada de la gent. I la gent que té horitzons més enllà de quatre parets i 20 bitllets a final de més, que ha de fer en aquest món?Emigrar a un planeta més digne?Per a què?Si l'home ambiciós, nosaltres, no en tenim prou amb la Terra. Avui aquí, demà alla, demapassat a Mart, i prepara'm un llit al cel que arribo jo, l'amo del món.





Depriment...

Comentaris

  • Comfirmem el teu presagi[Ofensiu]
    aleshores | 22-09-2017

    Uns onze anys després de que escrigueres això (ara en deus tenir 27), podem confirmar que els teus presagis es van complint: el mon està en fase de destrucció perquè els oligarques que ens manen (vull dir l' 1% que disposa d'una tercera part del que hem creat entre tots) són massa forts i la resta estem subsumits en la seva dinàmica atrapats entre voler sobreviure a curt termini i poder sobreviure a mig termini; atrapats en aquesta soledat i manca d'objectius que ens indiques. I no perquè aquest sentiments no poguessin sortir de la persona que se sap finita, sinó perquè per a molts altres, aquest sentiment és simplement induït per la societat que s'ha format, on donem tot el poder a l'1%

  • Excel.lent! Un pensament crític molt ben expressat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-02-2006 | Valoració: 10

    En part per la gran originalitat del poema, t'has guanyat un 10 sobre 10.

    Està bastant bé la divisió "múltiple" entre pàrrafs, dóna més joc visual. El que entra bé pels ulls entra millor a la ment.

    Et tinc a preferits com a autora. Sorpren-me!

    I t'animo també a que publiquis a La Stoa: www.lastoa.com

  • Bona visió[Ofensiu]
    Carme Dangla | 17-01-2006

    Saps copsar molt bé els sentiments d'una, desgraciadament, majoria social, que quasi no viu.
    Suposo que és el primer pas per no caure-hi mai…
    Perquè cridar l'atenció sobre això, és precisament empènyer la societat en el sentit que hauria de ser el normal.
    No recordo a qui li vaig llegir, la mediocritat ve de la fallada del la imaginació i de la del valor: no tenir imaginació per pensar que una altra mena de vida és possible i no tenir valor per saltar a aquesta nova vida.

    Critico, des del meu inexpert punt de vista algunes cosetes, de bon rotllo.
    Està ben redactat, potser manca algun joc amb el lector, alguna cosa suggerida més que explicada planament, i potser aprofundir més en els sentiments de la protagonista. No sé, per exemple que intentés autojustificar-se més.
    Al final, on diu "desanimada pel món" no sembla que estigui pensat en primera persona com la resta del text.

    Espero que tu, no estiguis realment desanimada, que no m'agrada veure persones així.
    Continua escrivint que et llegiré.
    I m'agradaria que em llegissis i em comentessis alguna cosa, tot i que faig coses molt diferents.
    Una aferrada, companya.

  • Bona història... la vida és així, sí.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 10-01-2006 | Valoració: 8

    Opino com Sergi Elias. No et desanimis i pensa que només els atrevits eviten perdre's a sí mateixos. Ànim.

    La història està bé. A vegades una història crítica i àcida dóna gust.

  • estructures...[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-01-2006 | Valoració: 10

    a veure: jo diria que el que tens tu és una depressió que t'ha causat l'estructura de la societat
    però també tu pots tenir els teus propis valors, o sigui, la societat és falsa, però no hem de renunciar a nosaltres mateixos: diverteix-te que per molt que la vida siqui crua, es pot canviar per una aventura d'emocions i sentiments

    endavant, aiguademar!
    posa't en marxa i inunda la terra...
    segur que molts ho estan esperant!

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de aiguademar

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

20025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.