Cosetes que ens fan riure

Un relat de: aiguademar

I encara no t'ho havia ensenyat tot.
Sembla ser, que encara em queden busques de somnis, perduts a la realitat, alegrant-me la rutina...
Avui, he agafat un ram de flors, totes de mil colors, l'he posat en remull i he dedicat a observar els moviments de cada pètal.
Han passat les hores, i ara reposen les flors pansides, apunt de dir-li adéu a la seva tija.
Ha sigut tant màgic valorar el pas de la vida, mentre el comparava amb una floreta, la qual creix, es desenvolupa i pansida, cau.
Tant fàcil com veure morir una flor, o sentir el cant d'un ocell.
I és que com ja t'havia dit, ens queda molt per veure, molts trocets de somnis i imaginació, reposen a la nostra vida, amagats del dia a dia, esperant el moment per de sobte: zas! treuren's un somriure.

Així doncs, només et demano que me'ls deixis apreciar,que sóc jove i he de viure...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aiguademar

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

14709 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.