Espurnes de temps

Un relat de: aiguademar

El rellotge reposa
les agulles pasades d'hora.
És tard, però tant m'és.
Al cap i a la fi, què és el temps?
Aquell esperit amb pressa
que ens persegueix amb la fi
que no ens dormim.
Oh, hores,dies, mesos i anys!
Deixeu-me dormir!
Les grans coses de la vida jo
les veig amb els ulls aclucats.
Deixa'm viure adormida temps,
deixa'm viure somiant!
Diguem la nosa que et fa el meu son,
entre tantes presses encomanades.
Tens totes les vides per engegar,
deixa la meva enrrere.
Dona-li corda a un altre,
Jo fa temps que vaig perdre'n la clau.
El sentit del temps per mi és,
el valor que li donis a cada moment.
Per a mi, els segons no pesen,
els segons es viuen, pasen i es recorden.

Comentaris

  • Un comentari al teu text, [Ofensiu]
    boigboig | 04-01-2006

    i un comentari al teu comentari al meu "poema" Au, va .

    Primer, et dirè que no t'havia llegit. És normal, masses textos, poemes i altres que es publiquen a la web aquesta i un no té tant de temps. I, per la teva alegria, t'he de dir que m'ha sorprés agradablement. Que sinó no t'hauria comentat.

    Després, t'avisaré que els meus comentaris intenten ser crítics. Així que si vols algú que et faci la pilota, acaba de llegir aquest paragràf i el que bé i no llegeixis més (qui avisa no és traïdor).

    Per què m'ha agradat el teu poema? Perquè no parla del tot d'un tema tòpic, amb missatges tòpics i amb paraules tòpiques. Parla d'un tema profund i interessant: la sensació que el temps passa i se'ns escola entre els dits. Bé, per ser sincer he de dir que és un tema bastant tractat per molts escriptors i poetes, però no pels cantants de cançons d'amor, per mi la pesta més perillosa que corre ara pel món (a part dels "dolents" que tots coneixem). Bé, no els cantants en si, sinó tot el "sistema" que ens manté enganxats a uns somnis que no es poden complir (llegeix si vols el meu "poema": frases d'amor que no volen dir t'estimo).

    Bé, segueixo, ens parles també del desig de dormir i somiar, i no haver de viure un dia a dia carregós i dur. Que comparteixo amb tu. Sovint. Tot i que viure té tant d'interessant! (t'ho diu un que porta dues vegades i mitja més temps vivint que tu).

    Va, alguna altre cosa bona: m'agrada MOLT el títol, m'agrada el principi, els dos primers versos.

    Però, i ara comença la crítica, el poema va decaient a mesura que avança. Més que un poema comences a fer un llistat de pensaments, dits de manera clara, sí, però poc "profunda". Els últims versos, per mi, acaben per fer perdre l'aire que el poema tenia al principi. I a més canvien el tema.... o parles del voler dormir i somiar (o dormir a seques) o parles del sentit del temps... Jo l'ahuria acabat a vaig perdre'n la clau i el poema hauria quedat molt més rodò!

    Ah, hi ha alguna falta d'ortografia, res greu, però... que es pot solventar només passant un corrector: enrrere, ens dormim. és ens adormim... Però res de greu, insisteixo (això va a opinions, clar).

    Ah, m'oblidava: el comentari al teu comentari. Jo nom critico a tothom, només dic que sovint la gent es limita a posar tòpics, i no a explicar el que li passa. Per mi escriure és també una manera de meditar el que em passa, una mena de psicoterapia, però aprofondint sense amagar-se. Volen descobrir que hi ha darrera d'allo. No amagant el que sento darrera de paraules buides, sinó omplint-les de significats. I de fet no és una crítica: animo a la gent a fer-ho. A fer-ho de debó. Sinó diria: plega! I no ho faig. Dic: desperta! Ah, i evidentment respecto que cadascú escrigui el que vulgui. Però també s'ha de respectar el meu dret a dir la meva opinió, i evidentment sinó m'agraden no els llegiré.

    Fins la propera,

    Boig!

  • el temps...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    és un malparit... s'amaga en rellotges de dotze dits... va lent quan t'avorreixes i ràpid quan vius intensament...
    però el temps no pot amb els teus 16 anys i s'enreda i es perd en els teus cabells...
    que tinguis un bon any nou 2006!
    ptons i una abraçada més enllà del temps.

  • Benvinguda a Relats![Ofensiu]
    cassigall blau | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Tens una mina d'escriptora per explotar

    Felicitats menorquina!

    pere

  • El temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-12-2005 | Valoració: 8

    ...es un vell amic que hi ha cops que et falta i hi ha cops que et sobra, però sempre passa. Es bó sommiar, però a vegades val la pena fer-ho amb els ulls oberts. Benvinguda a relats i una abraçada.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aiguademar

aiguademar

12 Relats

41 Comentaris

14709 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
16 anys, i tants moments...pocs si pens amb tot el que em queda, però per haver viscut tant poc, em sento satisfeta.
Formo part d'un petit indret de mar, d'una roca al mig del Mediterrani, Menorca, terra de tants i de tant pocs a l'hora.
Em passo les hores vivint la intenssitat de cada segon, aprofitant les oportunitats que em dona la vida, i d'altres que no s'em planten al davant, parteixo a buscar-les.
Espero formar part d'aquest món durant molt temps, i si algún dia marxo, que la meva visita hagi servit per alguna cosa de profit, pels que hi són o pels que vindràn.