GRAN AMOR, AMOR GRAN

Deu ser que m'estic fent gran
que alguns símptomes estic notant.

Si em creuo amb una dona bonica,
d’aquelles que es fan dir “Sí senyor”,
aquell pensament adolescent: “Quin polvo té”
ha derivat a una admiració molt més serena.

Una observació de la pura i simple bellesa.
no mancada de una boira de sexualitat,
però no desaforada i anhelant, peremptòria.

Si fa aquell gest tant femení que tant m’agrada,
de amb les mans rere el cap recollir-se els cabells.
Quelcom em fa sentir goig a les pupil•les
i un agradable pessigolleig als genitals.

Preocupat, em vaig fer fer una analítica,
no fos cas que l’hormona del mascle
m’estigués abandonant a mi i el desig.
No era el cas. Uf! Em quedo tranquil.

I parlant de desig, anhels i sexualitat...

Ara em mou i commou més la tendresa.
Envaeixen les meves fantasies eròtiques
paraules, carícies, abraçades, escalfor
sospirs, mirades, ulls clucs, dits entrelligats.

Alguna cosa també tindrà a veure, dic jo,
que espero per a la meva filla; t’estimo;
un home que l’estimi i no sols desitgi.
Que també, només faltaria. Res de beateria.

Que embogeixi per ella i el seu bonic cos.
Però que, generós, l’hi regali amor a piles.
Ai! La paternitat. No és com ser mare, però...

Trobo a faltar una mirada de complicitat.
Enyoro uns dits pentinant-me els cabells.
Friso per tendres carícies íntimes compartides.

Vull desfer-me en una onada de plaer
en arribar l’esperat moment de l’orgasme.

I abraçats parlar de la cosa més nímia.