Cercador
GENERACIÓ VITAL
Un relat de: Agnès Armengol AltayóMolts de nosaltres, la majoria, jo mateixa... no he viscut i potser no viuré situacions tan extremes com les de l'Etty i, malgrat tot, podem aprendre tant de les seves reflexions, si les acollim en el nostre cor i en la nostra ment...
Vull deixar-me tocar per totes les situacions que la vida em brinda, bones i dolentes, perquè són factor de creixement per a mi, encara que em costin llàgrimes i rebel.lions, algunes...
No vull acontentar-me a salvar la pròpia pell, el propi cos, la pròpia reputació, el bon nom, la fama... a qualsevol preu perquè hi ha coses que són molt més importants encara que no es vegin, ni se sentin...
Vull formar part d'aquesta generació vital que lluita per obrir-se pas enmig de les crisis, les incomprensions, les situacions imprevistes...
Vull viure la vida en tots i cadascun dels seus moments, en tots i cadascun dels seus instants, en els plors i en els somriures...
Vull sentir la vida, cada batec... Vull olorar la vida, cada suor... Vull escoltar la vida, cada mot... Vull caminar la vida, cada passa... Vull tocar la vida, cada cos... Vull mirar la vida, cada flash...
I ara, aquí, al final del dia... dono gràcies a Déu per tot el que he sentit i olorat i escoltat i caminat i tocat i mirat... Per tot, bo i dolent... Per tot...
Comentaris
-
Gràcies![Ofensiu]Agnès Armengol Altayó | 03-12-2014
pels vostres comentaris... És més fàcil escriure que portar a la pràctica allò que escrius. Em fascina aquesta noia, Etty Hillessum, perquè va ser capaç d'escriure això enmig de les atrocitats més crudels... I era una persona tan normal... Ara la considerem mística, però... Em fa pensar molt i molt, per això m'inspira. Gràcies altra vegada.
-
Si pots...[Ofensiu]AVERROIS | 01-12-2014 | Valoració: 10
...aconseguir el teu propòsit. Enhorabona! La vida ens treu a vegades el temps necessari per poder arribar a aquest èxit que seria, viure-la. Estem massa arrelats a la terra, tenim massa por per deixar-ho tot i començar a viure de veritat. La incertesa del dia a dia ens porta a ser tan prudents que deixem passar els segons a canvi de res.
Les teves reflexions són esencials, però la balança a vegades es decanta cap a un altra camí, molt menys espiritual.
Una abraçada. -
sensibilitat[Ofensiu]joan e.f. | 01-12-2014
L'Experiència terrible dels camps de concentració han donat diverses lliçons irrebatibles de l'essència humana i de la raó vital ùltima. Els testimonis que ens han arribat així ho demostren i poques obres biogràfiques assoleixen una profunditat tant extrema i tant real
. Les hem de vetllar com un testimoni de lo que es capaç d'arribar a fer l'home i la lliçò que s'en treu de les mateixes. Mai es podrà honrar prou la riquesa que s'en desprèn i la magnífica esperança de no tornar a caure en un error com va suposar la solució final del regim nazi, amb antecedents prou cruels en la nostra guerra civil.
Pensem-hi sovint, sobretot amb el llenguatge que determinats mitjants fan servir per descualificar políticament a l'adversari.
Gràcies Agnès per l'article