Cercador
LA VIDA ÉS BONA
Un relat de: Agnès Armengol Altayó- Compartir:
EL NOSTRE BONA NIT MÉS SENTIT:
"Epíleg d'aquesta jornada: en qualsevol cas, la vida és bona" (Etty Hillessum).
La vida és bona... I a vegades... qui ho diria!
Enrabiades, desànims, queixes, desesperacions, ires, tristeses... ens confronten amb el costat bonic de la vida senzilla, feta d'amor que es vessa, de coratge infatigable, de joies contingudes...
La vida és sorprenent... I voldria ser capaç d'acollir la novetat en tots els seus colors... en tots els seus olors... en tots els seus gustos... en tots els seus sons...
Sense por... respirant a fons... alçant l'esguard per a guaitar l'horitzó des de la talaia més alta, com sentinelles que esperen un cel nou i una terra nova...
Nosaltres, avui, aquí, ara... albirem aquesta terra que regalima llet i mel, esquitxada a voltes per l'amargor i l'aparent fracàs...
I la vida és bona, no perquè tot siguin flors i violes, sinó perquè enmig de les dificultats i el sense sentit... resplandeix la bondat en tota la seva bellesa...
I la bellesa vulnerable, petita, trencadissa que neix de l'humus de cossos i llengues i pells que dansen harmoniosament l'un contra l'altre és pur reflex de la bellesa divina.
I Déu veié que tot era bo... Hi hagué un vespre i un matí i fou... el sisè dia.
"Epíleg d'aquesta jornada: en qualsevol cas, la vida és bona" (Etty Hillessum).
La vida és bona... I a vegades... qui ho diria!
Enrabiades, desànims, queixes, desesperacions, ires, tristeses... ens confronten amb el costat bonic de la vida senzilla, feta d'amor que es vessa, de coratge infatigable, de joies contingudes...
La vida és sorprenent... I voldria ser capaç d'acollir la novetat en tots els seus colors... en tots els seus olors... en tots els seus gustos... en tots els seus sons...
Sense por... respirant a fons... alçant l'esguard per a guaitar l'horitzó des de la talaia més alta, com sentinelles que esperen un cel nou i una terra nova...
Nosaltres, avui, aquí, ara... albirem aquesta terra que regalima llet i mel, esquitxada a voltes per l'amargor i l'aparent fracàs...
I la vida és bona, no perquè tot siguin flors i violes, sinó perquè enmig de les dificultats i el sense sentit... resplandeix la bondat en tota la seva bellesa...
I la bellesa vulnerable, petita, trencadissa que neix de l'humus de cossos i llengues i pells que dansen harmoniosament l'un contra l'altre és pur reflex de la bellesa divina.
I Déu veié que tot era bo... Hi hagué un vespre i un matí i fou... el sisè dia.
Comentaris
-
Esperit bondadòs. [Ofensiu]joan e.f. | 11-12-2014
Jo tambè penso que si es pren una actitud d'atenció en el dia a dia, es pot percebre una remor de bondat i amor que posiblement sigui infinita. El problema es la nostra contingencia en un mòn que tot i els problemes que te, ens meravella i atrau constantment.
Gràcies per aquest text tant evocador.
