Cercador
DEIXAR-SE LLEPAR PER LA VIDA
Un relat de: Agnès Armengol Altayó- Compartir:
La vida... llepa? Alegra o trista... contradictòria... llepa?
Llepa la nena o el nen el mugró de la mare i la reconeix...
Llepa l'amant a l'amada o l'amada a l'amant i l'assaboreix i la fa seva... I el fa seu... I l'estima perquè l'amor es fa tangible en la pell molla i suada...
Llepa el cadell al seu amo o a la mestressa i se sent segur, sap que el protegeixen...
Que no ens faci fàstic deixar-nos llepar per la vida que malda per obrir-se pas enmig d'un munt de contradiccions, d'èxits i de fracassos...
Que em deixi llepar pels altres, per l'altre diferent, sense por. Perquè aquest contacte m'humanitza i em transforma.
Comentaris
-
Llepar i llepar-se[Ofensiu]Agnès Armengol Altayó | 26-11-2014
Si ens llepem i llepem els altres des de l'amor i l'estimació i el respecte, ens reconeixem humans i reconeixem els altres en la seva humanitat. I n'estem tan necessitats d'humanitat. Gràcies pel comentari.
-
valentia sensual[Ofensiu]joan e.f. | 26-11-2014 | Valoració: 10
Reivindicar el sentit del gust , ni que sigui de forma literària, es recomanable en un m
on cada cop mes visual i auditiu. On queda el gust de llepar ?
Quant fa que no es veu algù llepar un plat ? Perque les persones no ens podem llepar com a senyal d'afecte o confiança ? I si llepant les angoixes desapareixen?
Llepar s'ha perdut, ja no es fa, com s'ha perdut el xiular per el carrer o cantar a dins a casa.
I si fessim una llista de costums que es perden amb el temps? si lo que es perd es coneixement sensitiu anem de mal en pitjor, amb els petits de la familia un dels jocs que ens ho em passat molt be es lleparnos la cara, entre un gran i un petit i us puc assegurar que les relacions son molt mes humanes i plenes de sentit, llepar es un toc d'alegria i reconeixement .Gràcies
