AMOR SEMPRE ETERN

Un relat de: Agnès Armengol Altayó
Sé qui ets.
Sé que ets tu.
Com ho sé?
Intuïció.
Sentiment.
Fruïció.
Pensament.

Sempre hi ets.
Sempre tu.
Com un sol
de tardor
amagat,
i patent,
estimat
en secret.

No diràs
el teu nom
Callaràs
qui ets tu.

No diré
el teu nom.
Callaré
qui ets tu.

I l'amor
seguirà.
I el meu cor
cantarà.
I també
plorarà,
si no hi ets,
si has fugit.

Tancaré
els meus ulls
i un petó
et faré.
I viuré
del record
d'un moment
esperat.

I el teló
baixarà.
Sortiré
poc a poc.

Qui sóc jo
per a tu?
El no-res...
Full en blanc.
Tu per mi
cavaller
de l'ahir
fet avui
per demà.

I el teló
baixarà.
Sortiré
poc a poc.

I tan sols
restaran
uns quants mots
de record.
D'un amor
sempre etern.
D'un desig
escapçat.

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]

    Més que res... hi ha experiència d'amor i de dolor...

  • riquesa i contenciò[Ofensiu]
    joan e.f. | 26-11-2014 | Valoració: 9

    jo hi veig un curòs i mesurat exercici poètic, ja voldria jo escriure així. Gràcies.