pels vostres comentaris... És més fàcil escriure que portar a la pràctica allò que escrius. Em fascina aquesta noia, Etty Hillessum, perquè va ser capaç d'escriure això enmig de les atrocitats més crudels... I era una persona tan normal... Ara la considerem mística, però... Em fa pensar molt i molt, per això m'inspira. Gràcies altra vegada.

Si ens llepem i llepem els altres des de l'amor i l'estimació i el respecte, ens reconeixem humans i reconeixem els altres en la seva humanitat. I n'estem tan necessitats d'humanitat. Gràcies pel comentari.

Jo també estic impacient... Gràcies!

Més que res... hi ha experiència d'amor i de dolor...

Tens molta raó. Esperin que algú m'acariciï i em faci el peró. Sempre hi ha temps, oi?

Suposo que tens tota la raó, el que passa és que en el moment en què et trobes atrapat per un amor així... costa tenir consciència del que dius. És qüestió de temps... De tota manera, he de reconèixer que això m'inspira. I pot ser motiu de fer dol per aquest amor perdut. A veure com continuarà la infantesa. Per a mi, ara mateix, també és un misteri. M'agrada molt escriure!