Futur enllà

Feia massa temps que no llegia res teu i sovint una petita espurna és el desencadenant de tot el que vindrà després...gràcies per la cançó que m'has deixat al fòrum, perquè m'ha portat a llegir-te de nou i descobrir aquest troç de cel...

Felicitats pel relat, tot ell és una passada, no canviaria res: m'agrada el contingut, el tema, el lèxic i l'estructura dividida en mig i mig any, en fí, que gràcies per escriure'l i per haver-me'l fet descobrir!

Que tinguis un mooolt bondia GuAPa!!!

BoditA

Una història ben maca, escrita amb un sentiment contingut, com aquell que no vol dir més enllà de la complicitat que s'hi endevina. Sentiments intensos, que han fet bategar el cor del/la protagonista més d'un cop, que l'han acompanyat potser en nits fredes, solitàries, de record i d'enyor... I allà al darrera de la pantalla (aquesta finestra des de la qual voldria transmetre tot un món de sensacions), va empassant pensaments, i potser desigs, vers aquesta persona o personatge, que des de l'altra banda, fa picades d'ullet i dibuixa somnis.

M'agrada la clara diferenciació entre el text dividit en dos grans blocs. Mig hivern, mig estiu ja han passat. La màgia de la nostàlgia segueix sent la mateixa, però la persona en qüestió acusa el pas del temps, reconeix la certesa d'uns moments impossibles en la realitat però possibles en el gest de la tendresa, en aquesta complicitat que s'erigeix en el motor del relat per acabar adonant-se que aquell nom no pronunciat, no confessat, seguirà sent l'eix perfecte per a seguir somniant que, en definitiva, és una altra manera de viure.

No sé si m'he embolicat massa fent aquesta reflexió del que el teu relat m'ha transmès, però creu-me si et dic que m'ha transmès moltes coses que, potser de manera diferent a la teva, entenc perfectament i comparteixo totalment.

El final de la teva història és perfecte, recull amb precisió tot els pensaments que has anat desfilant al llarg del relat. Potser només et faria un petit "però". La frase... "reconec però, que una lleugera por em deixa sense alè, m'atura molts cops i m'allunya, em persegueix però quan vull dominar-la se m'escapa"... no m'ha acabat de quedar clara, no he sabut veure perquè aquesta por se t'escapa quan vols dominar-la.

Un beset, angie. Fa poc vaig llegir per aquí que havies estat "fora de joc" uns dies... Espero que tot vagi bé i que només fos una situació normal, conseqüència lògica d'aquest estat magnífic del qual estàs, espero, gaudint-ne molt.

Una forta abraçada, guapa!

Que no he entès res, de tant personal, potser.

"La distància que ens separa fa més gran la complicitat..."
Des de la nostra complicitat, he gaudit de la lectura d'aquest breu relat d'amor.
Esperava haver-te conegut personalment a la presentació del llibre Erotisme somtu i jo, però no va poder ser, què hi farem!
Una abraçada