Fugida a França. Memòries de la Guerra Civil de l'Andreu Pallarols

Pròleg

Aquest llibre tracta de la vida de dos joves, l’Andreu Pallerols i l’Albert Soler, durant la guerra civil espanyola de 1936- 1939. Els nostres protagonistes, després d’estar-se una bon nombre de mesos al front d’Aragó formant part de l’exèrcit popular de la República, decideixen desertar i després de romandre uns mesos amagats als boscos del Montseny, fugen a França, caminant de nit 50 quilòmetres, cobrint el trajecte que va des de la plana de Vic fins al Vallespir, tot travessant la serralada pirinenca.

El llibre no sols descriu els esdeveniments de la marxa de quatre dies de l’Andreu i l’Albert per les comarques d’Osona i del Ripollès, sinó que intenta aprofundir en els motius que impulsen aquests joves a fer aquest pas i les raons que els porten, a passar a l’Espanya nacional, que aplega les forces que s’han sollevat contra la República.

El llibre explica també el context històric i els enfrontaments militars més importants que s’esdevingueren durant els tres anys de guerra civil. Fins i tot s’inclouen, alguns dels fets esdevinguts en les tres primeres dècades de la centúria i que tingueren molta influència en la vida dels protagonistes.

Totes les històries complementàries s’apleguen intercalades dins del període de fugida comprès entre la tarda del 3 d’octubre i la del 7 d’octubre de 1938; Tot i que hi ha un epíleg que explica el que s'esdevingué després de la fugida a França.

Des del punt de vista exclusivament històric, la guerra civil espanyola és amb certesa, la major tragèdia que s’ha viscut en aquest país. A més a més, un cop acabada la guerra, es veié continuada per una dictadura ferotge, sobretot en els anys en que coincidí amb la segona guerra mundial a Europa. En aquests primers anys, un cop d’acabada la guerra civil, milers d’opositors al règim franquista foren afusellats. Tot plegat fa que els anys 30 i 40 siguin considerats els més violents i amb més pèrdues de vides humanes no sols a l’Estat espanyol, sinó també a tot Europa. La dictadura, malgrat els boicots i condemnes internacionals, es mantingué fins a l’any 1975.

Esperem que el nostre país mai més torni a viure un període tan funest, macabre i desastrós.

Acabo aquest petit pròleg retent homenatge a les víctimes de la guerra civil espanyola. Sens dubte el període més trist i negre de la nostra història