FRED

Un relat de: Josep Llop Llop
FRED


Enrecorda’t de mirar el cel,
home o dona de ciutat,
de bon matí
quan el fred deixa els carrers
sense abric
i tot sembla cru, embadalit.


Enrecorda’ t de mirar el cel
de l’ hivern,
que no és un sostre de gran magatzem,
és molt més,
la vida més.. ampla,
diáfana, zen.

Fà fred;
diners,
xerrameca,
penúries,
luxes,
fà fred i tu no hi ets.


Gris blanc
i vent.


Tarragona, Desembre 2015

Comentaris

  • Fred del cor?[Ofensiu]
    Illadestany | 15-12-2016 | Valoració: 10

    Bonica imatge "el fred deixa els carrers sense abric". ës important, sí, recordar-nos sempre d'alçar l'esguard cap al cel i desenganxar-lo de la quotidiana preocupació de cadascú.
    Finalment, la millor síntesi: fa fred i tu no hi ets. Fred del cor, doncs, aquest és l'autèntic glaç del matí o del vespre, l'absència, la solitud. Bon poema

  • De tots els cels possibles...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-12-2016

    ...el de l'hivern és el que té aspecte més de seda, casi metàl·lic, fred i fi, perfecte... Ni mil sostres de grans magatzems hi podrien competir. Llàstima que siguem com ovelles...
    Gràcies per compartir-lo. M'ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: