" ENS FEM HUMANS PER LA PARAULA "

Un relat de: Josep Llop Llop


ENS FEM HUMANS PER LA PARAULA




Nèixem humans i ens fem persones

Al misteri de la Vida
sempre al bell mig la paraula,
esència de persona fent pensaments,
desvetllant cada nou món
que ens entra pels ulls
i es queda per sempre codificat…
en un raconet del cap
entre imatges,
sons
i cabells.

Des de ben petits aprenem primer
a fer i desfer sorollets ;
alguns tenen significats,
ho notem en els ulls de la mare,
porten carícies del pare…
repetim ¡
…i ens fan cas!

Caminem, caem,
ens surt de la boca el plor…mama, papa, pupa…!
i ens venen a ajudar. Ho entenem aviat:
-S`ha de parlar !
I se’ n van quedant bocinets al cor,
engrunes dibuixant ,
significats…
sentiments carregats i descarregats…
afectes fent l‘aleta…
a la placeta ment-cel.



Deu no ens deixa sols al Món…

Hi hà els seu Esperit i la paraula obrint pas…


La paraula acompanyant el Crear:
- No hi hà res. Penso, dic, escric una paraula…
- I ja hi hà ! : germà, amor, amic, arbre, flor, oceà…
I tot comença a omplir-se, a rodar, a fer-se realitat, a ser i estar.
LLavors, penso: - m’ aturo, respiro, callo…
i la ment deixa de girar !


Faig de mestre, escric a la pissarra:
- Cantem ?

i tota la classe es posa a cantar.

I si dic :

- Anem al pati ?

Esclata la classe d’ alegría i llibertat.

Són només paraules pero porten màgia i ens fan grans.


Des del Gènesis hi hà quelcom que no para

d’ afegir-nos evol.lució,

conciència i claretat…

i l’eina és la paraula ;

per ella i en ella ens evol.lucionem

amb cada nou mot, significat …

i l’ enteniment es pot quedar una estona més entre nosaltres

no només als llibres

o al cap

sino en cada novetat

a cada conflicte desfermat.


A la Plaça o al mercat

la paraula demanada, donada, d’ honor, comentada…

pensaments fets matèria

que el vent ja no s’emporta…

Valor de l’ Humà.




Més i més paraules

a l’ abast de cada nova generació,

cel sempre obert…

progrés assegurat.




Tu també tens aquest dó ;

fent conversa, llegint, escrivint…

el buit es desfà…

i el silenci entre paraules…

or pur,

conciencia,

llavor d’ identitats.



I algún dia arribarem a entendre`ns sense paraules…

Més avui per avui néix amb la paraula el punt de trobada.


L’ Univers sap escoltar !





Josep LLop






Comentaris

  • Gracies Aleix[Ofensiu]
    Josep Llop Llop | 06-11-2017


    A vegades la vida ens ofereix art. Un petit poema, un escrit..aportent pinzellades
    d' armonia de les que no va sorada la realitat. Tu escrius molt bé també Aleix, precís,
    culte i amb la teva sensibilitat. Una abraçada.

  • Escriure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-10-2017 | Valoració: 10

    Per tal de fixar totes les paraules, escrivim i llegim l'escriptura. Creem perquè altres puguin llegir, com jo ara ho he fet amb el teu preciós poema. Un cant a la paraula! Una forta abraçada, Josep.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: