TARDOR

TARDOR


Una armònica
acompanya la foscor que omple…
…va entrant sense permís
al carrer buit…
a la sang enlentida.


El color fuig espantat
-qui sap per quina pluja o núvol-
i es glaça a cada glop de Tardor.


Fulles als meus peus
dançant i rient com gotetes d' aigua
secrets petitets.


Marrons i vermells
arraulits en el vent.


Gust de caramel.


Terra humida.


Passeigem ?


Josep Llop